dijous, 31 de març de 2016

Lectura

Ennuvolat estava ahir el cel,
mentre el llum queia puntual
sobre línies narrades.

Però avui fa sol,
i és verd el color de l'estança,
el lleu balanceix m'encanta.

Reposo cursant la rúbrica,
pausant certs respirs
de comprensió silenciada.

De les suaus pàgines neix veu
i es desprenen estels de pensament
per tot seguit ser una mica altra.


Llegir... un viatge de canvis i plaer.

3 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Crèixer i fins i tot curar-nos amb les lectures... No deixem de fer-ho mai, Gemma. Llegir i escriure, dues eines imprescindibles per viure millor.

Que et segueixin il·luminant els estels de pensament. Una abraçada.

Helena Bonals ha dit...

Cada moment que passa esdevenim una mica altres.
Aquest poema respira calma.

GEMMA ha dit...

La lectura és un aliment de coneixement infinit...

Petons boniques lectores!