dissabte, 27 de febrer de 2016

Destriar

Espai per ser,
estones on suspirar
poder dilatar-me,
separar raons,
dialogar amb l'obscur,
desfer nusos,
atendre allò que processo.


Evitar perdre´s...

7 comentaris:

fanal blau ha dit...

Desfem nusos, desfem-los!
Una meravella de poema que explica moments i vida.
Una abraçada intensa, Gemma!

Carme Rosanas ha dit...

Evitar perdre's... aquest final és important i contundent.

Doncs, apa desfem, desfem... que tots en tenim de nusos i tots en tenim de feina a desfer-los...

Una abraçada, Gemma!

Helena Bonals ha dit...

Jo et llegeixo per evitar perdre'm, també! És un poema molt original i bo.

joan gasull ha dit...

i ben mirat per relligat que sigui el nus sempre es pot desembolicar, amb molta cura i paciència

GEMMA ha dit...

Per moments una estranya sensació polièdrica fa avís de que el ritme i potser la manera demanen atenció... Però la vida és preciosa, massa preciosa per poder atendre tanta possibilitat de continguts.

Que macos sou, sé que vosaltres també esteu molt i molt vius, receptius a les saboroses petiteses!!

Petons

Maijo Ginovart ha dit...

Sembla que t'hi trobes bé en aquest espai. Una abraçada, Gemma!

GEMMA ha dit...

Trobar els meus espais per desfer nusos...
Una abraçada Maijo!