diumenge, 15 de febrer de 2015

Cadència

El so de notes,
brolla d’un piano.

Girs de tecles,
duent-me a un espai que és lluny.

Sento aprop el que és distant.

El net balanceig de la melodia
composa un paisatge calmat i dolç.

Tot un vel d’harmonia
sura sobre un llençol nu.

És un camp de rica sensibilitat,
on la inspiració hi neix.


Fantàstic...

3 comentaris:

XeXu ha dit...

Lluny, però no impossible d'arribar-hi, com has demostrat. Que no pari la música!

novesflors ha dit...

Relaxants, les teues paraules.

maijo ha dit...

Sembla que sento la música mentre et llegeixo. Ben retornada al blog. Petonets.