diumenge, 30 de març de 2014

Encertar

Quan qualsevol s'obstina en negar-te que els homes som lliures, t'aconsello que li apliquis la prova del filòsof romà:
 

A l 'antiguitat, un filòsof romà discutia amb un amic que li negava la llibertat humana i assegurava que tots els homes no tenen més remei que fer el que fan. El filòsof va agafar el seu bastó i va començar a donar-li estacades amb tota la seva força.

"Para, ja està bé, no em peguis més!" li deia l'altre. I el filòsof, sense deixar d'atonyinar-lo, va continuar argumentant. "No dius que no sóc lliure i que el que faig no tinc més remei que fer- ho.  Doncs aleshores no gastis saliva demanant-me que pari: sóc automàtic."

Fins que l'amic no va reconéixer que el filòsof podia lliurement deixar de pegar, el filòsof no va suspendre la seva pallissa.



A diferència d'altres sers, vius o inanimats, els homes podem inventar i escollir en part la nostra forma de vida, i per tant podem equivocar-nos. Per tant sembla prudent fixar-nos bé en el que fem i procurar adquirir un cert saber viure que ens permeti encertar. A aquest saber viure, o art de viure si es prefereix, és el que anomenem ètica.

(Extret del llibre Ética para Amador, de Fernando Savater)

dijous, 27 de març de 2014

Nitidesa

Hiromi Kawakami és una escriptora japonesa de reconegut nom i molt llegida especialment dins del seu país, qui ha guanyat un munt de premis literaris, i va ser fa temps que em va arribar a les mans per casualitat la novel.la El cel és blau, la terra blanca, tota una descoberta, un relat delicadament preciós i molt recomanable per aquell lector a qui li agradi la senzillesa i subtil claredat en la descripció de les emocions, on el lent silenci expressa allò que és, una història d'amor exposada com poques he llegit.

Amb aquest bell record, ara m'he llegit dues novel.les més seves Algo que brilla como el mar, i Abandonar-se a la passió: vuit relats d'amor i desamor. Mantenen el seu estil de curosa franquesa argumental, afable i prou explícit, inundant la personal sensibilitat del lector que la segueixi, commovent-lo amb els seus fils transparents i per això també en són poètics.

Diàlegs nets, amb brillants llums de realitat, sense aprofundir més enllà del que tal vegada ja no pot ser més evident, com ara aquest:

- Hasta dónde llega este camino?
- Supongo que en algun momento llegaremos a algun lugar.


Llegir històries com les seves, calmen, perquè són relaxades, tranquil.les, sense camins pretensiosos seguint laberints que desubiquen, resseguir doncs l'austeritat de les seves narracions t'evidencia que la seva sensibilitat és part compartida.

Per a qui li agradi o vulgui descobrir literatura japonesa, aquí poso un enllaç d'interés.

dimarts, 18 de març de 2014

Cascavells

El viure d'anar fent...
mentre la convivència amb una il.lusió persistent
és un projecte arrelat a la ment.

Però tot d'una,
el que era ja no és.

I un treu la pols a un desig col.leccionat
per engegar una petjada real.


Molta sort, per Tivissa.

diumenge, 16 de març de 2014

Rellevant

La darrera pel.lícula que he anat a veure al cinema, és La gran belleza, que aquest treball sí que el considero un gran film, encara que sàpigues que es tracta d'un cinema poc convencional. Una proposta amb ampli encant, a més d'amena i de fragments d'agradable simpatia. Versa sobre una amalgama de bons continguts, excel.lent banda sonora i preciosa fotografia.


Aquest fresc somriure és el record que em ve darrerament a la ment quan penso en aquesta plaent història. Aplaudeixo a Toni Servillo com a protagonista principal i al seu director Paolo Sorrentino.

divendres, 14 de març de 2014

Kongzi

Kongzi va ser un savi que sabia d'ètica, un pensador-educador xinès que va viure entre el 551-479 a.C, cabdal dins de la cultura xinesa i de l'Asia oriental en general.

L'altre dia vaig veure una pel.lícula del 2010 sobre la seva vida, Confucio, que aquí és com el coneixem perquè és el seu nom llatinitzat.

El film segurament no és una obra mestra ni tampoc una obra d'art, però jo l'he trobat maco, i li agradarà a qui li atraguin les pel-licules que transmeten exemples d'humanitat, ideals de civisme, converses per l'aliança fraternal, bons principis enmig de cruels batalles, conflictes i exilis... Tot presentat també amb unes imatges de paisatges calmats i música de sons immaterials.

Es tracta de saber cultivar la virtud, d'aconseguir la pau universal, l'armonia general, la integritat i honestedat personal, la benevolencia, avançant en les tradicions absoletes sense imposar als demés el que un no s'imposa a si mateix.

Només a l'hivern el pi demostra la seva veritable força./ Les pressures innecessàries duen al caos./ Si un home no pot canviar el món hauria de canviar-se a si mateix.


Perquè sempre es pot trobar el bon camí.

dilluns, 3 de març de 2014

Distingit

El que al cavaller
li fa ser cavaller
és ser mesurat en el parlar,
llarg en el donar,
sobri en el menjar,
honest en el viure,

tendre en el perdonar
i coratjós en el combat.

 

Paraules de l'escriptor renaixentista Fray Antonio de Guevara.

dissabte, 1 de març de 2014

Proteccció

Com que el color vermell es considera un signe de la circulació de la sang intrínseca a la vida, se li atribueixen virtuds prolífiques i ha alimentat nombroses supersticions:

Vestimentes vermelles: Durant l'antiguitat romana, s'imposava als iniciats i als oficiants dur una prenda escarlata durant la celebració de certs ritus pagans, sobretot el dels misteris, el complex culte dionisíac, per a protegir-los de les potències malèfiques. En el seu paper protector, el color vermell va marcar sovint les zones d'obertura de la prenda considerades com especialment vulnerables. Amb freqüència costures, sises i colls se subratllaren així amb brodats vermells. Una curiositat: quan, a principis del s.XVI, Lutero decreta que el vestit de bautisme no té per què ser obligatoriament blanc, els suecs tornen a adoptar antigues pràctiques provinents del paganisme i emboliquen als seus nens amb bolquers decorats amb triangles, llaços i serrells vermells.

Fil vermell: Un senzill fil vermell pot assegurar la protecció de l'individu.  Així per exemple els zingars malalts s'emboliquen el dit anular amb un fil vermell per tal que la febre no pugui sortir com a suor. El fil vermell també pot servir per a un marit enganyat per fabricar un amulet. El fil vermell també protegeix les collites, durant les festes agràries russes, els camperols, abans de la collita, lligaven una espiga amb una cinta vermella pregant al Senyor que els concedís una bona recollida.

Pintures corporals vermelles: L'ocre vermell pot untar-se directament sobre la pell, com en el cas dels onge de les illes Andaman, al sud d'Àsia, que s'unten el cos cada dia, des del naixement fins a la mort per a protegir-se de la malaltia i les picadures d'escorpí. Sembla que aquests individus tenen la pell d'extrema suavitat.

Aliments i tintes vermelles: Les propietats del color vermell s'extenen a un gran nombre d'ingredients, sobretot a Àsia, al principi de cada període lunar, a Japó existia el costum de menjar arròs vermell (sèmola d'arròs amb fesols vermells) per apartar tot perill de malaltia durant les setmanes següents.

La màgia imitativa: El paper protector del color vermell es manifesta clarament en les pràctiques destinades a curar. A Occident, la medicina antiga i després la mitjaval, dóna al vermell un lloc molt important segons un principi anomenat "de màgia imitativa": contra els símptomes caracteritzats per el color vermell (pèrdua de sang, grans), s'utilitza un remei igualment vermell. A més es creia que aquest color atreia la sang viciada i els humors corporals, contrarrestant així les infeccions. A Roma es vestien de vermell com a protecció contra la rubèola, i s'apretava un tela vermella contra les ferides per evitar les hemorràgies. Al japó, per conjurar les epidemies de la verola, s'oferien origamis (papers plegats segons un consumat art) tenyits de vermell a les divinitats sintoistes.


Seria tan eficaç la mercromina si no fos vermella?