divendres, 25 d’abril de 2014

Paris

Aquest cap de setmana et podria ben acompanyar en algun moment la sensual veu de Karen Souza:



Que la lletra diu alguna cosa com:  Em vaig despertar a París... Tan lluny de casa.  No m'importa. Tu i jo a París. Lliure per ser el que som. Presoners del desig. La gent diu que és perillós. Però, què és el que saben. Quan estàs a prop meu. Tot just puc respirar...

Bons dies!

4 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Contenta d'haver-te conegut, Gemma!
Va ser molt maco, tot. Per tot just respirar.

GEMMA ha dit...

El mateix et dic Helena! A veure si t'animes i ets tu qui ens presentes el teu recull ben aviat, hi aniré sens falta. Seguim llegint-nos.

fanal blau ha dit...

París és una de les meves ciutats estimades.
Gràcies per acostar-nos la música. Gràcies per la veu i la paraula.
Un petó, estimada Gemma.

GEMMA ha dit...

A mi la ciutat de París també em duu un munt de records, va ser una època intensa aquella.

I la veu de la Karen Souza tot un descobriment.

Petons i bons dies!