dijous, 17 d’abril de 2014

Menuda

La Marta diu dins Fils de vidre:

T'escric des de l'impacte que em produeix
una fotografia de nina, la rialla, l'esguard.
En la innocència dels anys passats,
de la infantesa, 

des de la permeabilitat de les sensacions,
les emocions, el caliu als porus de la pell,
l'escalfor al moll dels ossos.
Tanmateix des de la cadència musical
d'un temps que ha anat transcorrent,
des del compàs, la coma, la pausa.
 

O sigui des del meu passat,
des del meu present d'avui i d'ara,
d'aquest minut precís en que acompanyo
llapis per l'escriptura.

T'escric en un jardí boscà
que ara és meu, ple de bardisses;
des d'aquest anar polint i anar escombrant
les fulles seques
per deixar pas a verd serè que vindria a ser 

-a efectes de memòria interiorment confegida-
un verd obert.



I jo escric:

Avui t’imagino,
encetant el teu temps,
menuda somrient,
saltironejant amb la màgia
com a dolç aliment.

I ara, dels encanteris en fas versos,
joc de lletres per valls de sons,
llaços de mil essències
tracen impressions teves
per a nosaltres lectors.

Dijous ens veiem a Tecla Sala!

4 comentaris:

fanal blau ha dit...

Gràcies per aquest acompanyament, Gemma!
M'encanta!
Un petó i fins dijous...:)

Helena Bonals ha dit...

És bo de saltironejar amb la màgia, oi? En saps molt!

Jo també hi seré!

maijo ha dit...

Carai, la Gemma! Tenies un As amagat. Jo ja ho sabia :-)
De la Marta que t'he de dir? M'encanta com escriu.
Una abraçadeta.

GEMMA ha dit...

Ahir va ser el dia de la presentació del llibre de la Marta, una trobada amb un munt de fils sensibles, que ara en gran part els tinc a casa impresos per poder llegir i sentir.

Bon cap de setmana, Maques!