dissabte, 1 de març de 2014

Proteccció

Com que el color vermell es considera un signe de la circulació de la sang intrínseca a la vida, se li atribueixen virtuds prolífiques i ha alimentat nombroses supersticions:

Vestimentes vermelles: Durant l'antiguitat romana, s'imposava als iniciats i als oficiants dur una prenda escarlata durant la celebració de certs ritus pagans, sobretot el dels misteris, el complex culte dionisíac, per a protegir-los de les potències malèfiques. En el seu paper protector, el color vermell va marcar sovint les zones d'obertura de la prenda considerades com especialment vulnerables. Amb freqüència costures, sises i colls se subratllaren així amb brodats vermells. Una curiositat: quan, a principis del s.XVI, Lutero decreta que el vestit de bautisme no té per què ser obligatoriament blanc, els suecs tornen a adoptar antigues pràctiques provinents del paganisme i emboliquen als seus nens amb bolquers decorats amb triangles, llaços i serrells vermells.

Fil vermell: Un senzill fil vermell pot assegurar la protecció de l'individu.  Així per exemple els zingars malalts s'emboliquen el dit anular amb un fil vermell per tal que la febre no pugui sortir com a suor. El fil vermell també pot servir per a un marit enganyat per fabricar un amulet. El fil vermell també protegeix les collites, durant les festes agràries russes, els camperols, abans de la collita, lligaven una espiga amb una cinta vermella pregant al Senyor que els concedís una bona recollida.

Pintures corporals vermelles: L'ocre vermell pot untar-se directament sobre la pell, com en el cas dels onge de les illes Andaman, al sud d'Àsia, que s'unten el cos cada dia, des del naixement fins a la mort per a protegir-se de la malaltia i les picadures d'escorpí. Sembla que aquests individus tenen la pell d'extrema suavitat.

Aliments i tintes vermelles: Les propietats del color vermell s'extenen a un gran nombre d'ingredients, sobretot a Àsia, al principi de cada període lunar, a Japó existia el costum de menjar arròs vermell (sèmola d'arròs amb fesols vermells) per apartar tot perill de malaltia durant les setmanes següents.

La màgia imitativa: El paper protector del color vermell es manifesta clarament en les pràctiques destinades a curar. A Occident, la medicina antiga i després la mitjaval, dóna al vermell un lloc molt important segons un principi anomenat "de màgia imitativa": contra els símptomes caracteritzats per el color vermell (pèrdua de sang, grans), s'utilitza un remei igualment vermell. A més es creia que aquest color atreia la sang viciada i els humors corporals, contrarrestant així les infeccions. A Roma es vestien de vermell com a protecció contra la rubèola, i s'apretava un tela vermella contra les ferides per evitar les hemorràgies. Al japó, per conjurar les epidemies de la verola, s'oferien origamis (papers plegats segons un consumat art) tenyits de vermell a les divinitats sintoistes.


Seria tan eficaç la mercromina si no fos vermella?

3 comentaris:

jordim ha dit...

Pues muy interesante post.

jordim ha dit...

Pues muy interesante post.

GEMMA ha dit...

Els colors contenen significats mil.lenaris!

Salutacions, Jordi.