dijous, 27 de març de 2014

Nitidesa

Hiromi Kawakami és una escriptora japonesa de reconegut nom i molt llegida especialment dins del seu país, qui ha guanyat un munt de premis literaris, i va ser fa temps que em va arribar a les mans per casualitat la novel.la El cel és blau, la terra blanca, tota una descoberta, un relat delicadament preciós i molt recomanable per aquell lector a qui li agradi la senzillesa i subtil claredat en la descripció de les emocions, on el lent silenci expressa allò que és, una història d'amor exposada com poques he llegit.

Amb aquest bell record, ara m'he llegit dues novel.les més seves Algo que brilla como el mar, i Abandonar-se a la passió: vuit relats d'amor i desamor. Mantenen el seu estil de curosa franquesa argumental, afable i prou explícit, inundant la personal sensibilitat del lector que la segueixi, commovent-lo amb els seus fils transparents i per això també en són poètics.

Diàlegs nets, amb brillants llums de realitat, sense aprofundir més enllà del que tal vegada ja no pot ser més evident, com ara aquest:

- Hasta dónde llega este camino?
- Supongo que en algun momento llegaremos a algun lugar.


Llegir històries com les seves, calmen, perquè són relaxades, tranquil.les, sense camins pretensiosos seguint laberints que desubiquen, resseguir doncs l'austeritat de les seves narracions t'evidencia que la seva sensibilitat és part compartida.

Per a qui li agradi o vulgui descobrir literatura japonesa, aquí poso un enllaç d'interés.

8 comentaris:

XeXu ha dit...

Sóc seguidor de Haruki Murakami i he llegit un munt de llibres seus. De la Hiromi Kawakami vaig llegir el primer que cites, suposo que el més famós seu, buscant altres complicitats en la literatura japonesa. He hagut d'anar a veure què em va semblar a la ressenya que vaig fer-ne i el confonia amb un altre que no em va dir res (de Yasunari Kawabata), aquest sí que em va semblar ben fet i interessant. Així que potser buscaré algun altre d'aquests que dius, però aquests llibres s'han d'agafar amb calma i de tant en tant, són tan diferents a nosaltres que costa posar-se en situació i generen un assossec que et deixa una mica xof.

GEMMA ha dit...

Tens raó Xexu, la cultura japonesa tant diferent a la nostra, fa que aquestes lectures les rebem com un potent bàlsam. A mi xof no em deixa, em desperta esferes que m'agraden.

Sílvia ha dit...

No n'he llegit cap, m'apunto el primer que dius per començar. Quan acabi la novel·la que estic llegint (El jersei, de Blanca Busquets, molt recomanable!) m'hi endinsaré. Tens bon gust i criteri, Gemma!

maijo ha dit...

Gràcies, Gemma. Serà un plaer seguir les teves recomanacions. Una forta abraçada.

Carme ha dit...

Jo com en XeXu sóc seguidora habitual de Murakami i també vaig llegir el primer que esmentes, però no n'he llegit cap més... amb aquest comentari potser m'hi animaré.

Ei, i El jersei de Blanca Busquets, és genial... té raó la Sílvia

xavier pujol ha dit...

Gràcies per il·lustrar-nos.

novesflors ha dit...

No la conec, aquesta escriptora, m'hi hauria d'animar...

GEMMA ha dit...

Sobretot el primer llibre que esmento és una delicia.

Salutacions, macos!