divendres, 14 de març de 2014

Kongzi

Kongzi va ser un savi que sabia d'ètica, un pensador-educador xinès que va viure entre el 551-479 a.C, cabdal dins de la cultura xinesa i de l'Asia oriental en general.

L'altre dia vaig veure una pel.lícula del 2010 sobre la seva vida, Confucio, que aquí és com el coneixem perquè és el seu nom llatinitzat.

El film segurament no és una obra mestra ni tampoc una obra d'art, però jo l'he trobat maco, i li agradarà a qui li atraguin les pel-licules que transmeten exemples d'humanitat, ideals de civisme, converses per l'aliança fraternal, bons principis enmig de cruels batalles, conflictes i exilis... Tot presentat també amb unes imatges de paisatges calmats i música de sons immaterials.

Es tracta de saber cultivar la virtud, d'aconseguir la pau universal, l'armonia general, la integritat i honestedat personal, la benevolencia, avançant en les tradicions absoletes sense imposar als demés el que un no s'imposa a si mateix.

Només a l'hivern el pi demostra la seva veritable força./ Les pressures innecessàries duen al caos./ Si un home no pot canviar el món hauria de canviar-se a si mateix.


Perquè sempre es pot trobar el bon camí.

3 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Potser si cultivem la virtut a nivell personal, fugim de la imbecil·litat a nivell global.

Fita

Eduard ha dit...

En la línia del Xavier Pujol, segurament Confuci deia sense esmentar-ho expressament que no hi ha més forma de canviar el món que el canvi individual.
És una via lenta, però inexorable.

GEMMA ha dit...

Em commou la pràctica dels bon valors.
Salutacions!