dimarts, 18 de març de 2014

Cascavells

El viure d'anar fent...
mentre la convivència amb una il.lusió persistent
és un projecte arrelat a la ment.

Però tot d'una,
el que era ja no és.

I un treu la pols a un desig col.leccionat
per engegar una petjada real.


Molta sort, per Tivissa.

7 comentaris:

Carme ha dit...

Molta sort també per a tu i per tots aquells a qui aquest viure d'anar fent mai no ens ha convençut.

Hem de treure la pols a tot el que calgui, per trepitjar amb decisió.

Sílvia ha dit...

Comparteixo les teves paraules, treure la pols als desitjos i endreçar records és una cosa que no s'hauria de deixar de fer mai. Bona setmana, Gemma!

Jordi Vendrell ha dit...

Maca la poesia!
La foto és feta a la tardor i la planta que es veu en primer pla amb les fulles grogues és un roser.

joan gasull ha dit...

endavant sempre, hem de còrrer més que la pols

Helena Bonals ha dit...

M'agraden aquests cascavells que avisen del canvi.

artur ha dit...

Cal treure's la pols de sobre !
Molta sort !!

GEMMA ha dit...

De vegades arriben moments que s'escriuen en majúscula i negreta.

Que us en vinguin molts bocinets!