divendres, 21 de febrer de 2014

Finestra

El silenci matiner neix vestit de blanc,
observo emmarcat el traç del fred,
mentre endins l'espai rau braser
amb un cafè entre les mans.


Imatges per ressaltar.

6 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Les teves paraules fan un dibuix encertat:
Fred a fora i caliu a dins.. Que bé s'hi està llegint-les.
Fita

Helena Bonals ha dit...

I fosc a dins, blanc a fora. Un contrast que em recorda la pel·lícula Dublinesos.

Carme ha dit...

El fred de fora fa més càlida l'escena de dins, els contrastos es potenvien... Impactants tots dos imatge i text

maijo ha dit...

Però quin poema tan bonic, Gemma! La imatge es mereixia un acompanyament com aquest. Felicitats.

fanal blau ha dit...

Delicadesa en la paraula i la imatge que regala.
Una abraçada amb silenci ja nocturn.

GEMMA ha dit...

Hi ha moments en que l'escena és tan lírica que aquesta es projecta dins un i surt transcrita com ara així.

Salutacions macos, i bellíssim cap de setmana!!