dilluns, 27 de gener de 2014

Vigor

El mar és ple, però jo em passo dies
omplint-lo de mirada.

Cal saber-ho fer:
que mai no se n'adoni, com si no el tinguessis
i el seu saber-se dur i compacte, ric
com la balena, que tot d'una en surt
i que amb un cop de cua els pescadors afona.
No, que romangui llis, indiferent
a la teva enyorança, a la teva recança.
Ser vell de veritat vol dir saber estar sol.
Estalvia gemecs i fes mes ample el mar. 



(Poema de Joan Vinyoli El vell i el Mar)

I és que hem de saber envellir sense perdre la intrínsica bellesa del temps, malgrat la nostra vulnerabilitat; exercici fràgil.

7 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Coneixia els primers dos versos, no sabia que feien referència a la vellesa. Això de saber estar sol és ben difícil.

Sílvia ha dit...

Preciosa mirada al mar i a la saviesa de fer-se gran. De manera física i també espiritual. Transmet molta calma aquest poema. Que tinguis un bon començament de setmana!!

xavier pujol ha dit...

Certament hi ha molts vells que estan sols. Tant si n'han après com si no.
Serà qüestió d'estudiar, per quan arribi (si és que arriba) la revàlida, saber-se la lliçó.
Fita

Carme ha dit...

És molt bonic, he trobat molts poemes de Vinyoli queparlen de la vellesa... Cal llegir-los i aprendre...

pons007 ha dit...

Avui el meu bloc compleix 8 anys i faries que fos el bloc més feliç de la catosfera si et passessis a felicitar-lo, moltes gràcies!

maijo ha dit...

Un poema molt bonic que acompanyes molt bé amb aquesta imatge. Una forta abraçada.

GEMMA ha dit...

Exercici diari, aprenentatge constant.
Salutacions, macos!