dilluns, 20 de gener de 2014

Tresor

Posar paraules a la pròpia experiència és, per a Martí i Pol, la forma d'expressió més íntima i sincera. Des del moment en què el poeta inicia la cerca dels mots més adients per a comunicar i compartir els seus pensaments, les seves vivències i els seus sentiments, comença un diàleg amb ell mateix i amb els lectors que ha de permetre l'enriquiment de tots. El silenci previ a l'expressió poètica és un silenci necessari perquè és creatiu en la mesura que ofereix el material més ric, allò essencial, per a l'expressió posterior. Per això "preservar la veu" és, per a Martí i Pol, acceptar la necessitat de tota persona de transformar el seu silenci íntim i imaginatiu en manisfestació de l'esperança.


Text extret de Tot és possible de Martí i Pol, a cura del filòleg Roger Canadell. Aquestes paraules són el seu inici, es tracta d'una lectura per a llegir durant aquelles estones que un pot estar plenament en contacte amb un mateix. Només començar-la transmet una sensibilitat humana que entendreix al lector, i el llibre passa a ser una peça que demana tractar-la amb la delicadesa que conté: suaument, delicadament, acord a la fragilitat de la porcellana.

5 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Jo he fet la ressenya d'aquest llibre al meu bloc, i me la publicaran a Lo cantich.
És una molt agradable lectura, com la teva entrada.

Sílvia ha dit...

M'agrada la idea de "preservar la veu", sense aquesta veu no hi hauria esperança possible. Aquest llibre és un bon tresor, tens raó, Gemma. Bona setmana ;)

novesflors ha dit...

No conec el llibre però el text que transcrius m'agrada molt. En prenc nota.

fanal blau ha dit...

Me'l van regalar per nadal...
MM i P em té el cor robat des de ben joveneta.
Me l'estimava molt i me l'estimo encara.

GEMMA ha dit...

És un regal de llibre.
Salitacions!