dilluns, 30 de setembre de 2013

Entusiasta

Ara mateix estava llegint el llibre Victus de l'escriptor Albert Sanchez Piñol, i m'acabo d'aixecar per entrar al blog i compartir aquesta frase que diu un dels seus protagonistes:

- Si vols ser enginyer - va dir - has d'estar sempre atent, i per estar sempre atent t'has d'enamorar de la realitat.


I és clar podem substituir la paraula "enginyer" per qualsevol altre que volguem. Què cert és, enamorem-nos doncs del que hi ha, ja, ara mateix, i quantíssimes coses canviaran a bé.

Dir-vos que estic gaudint moltíssim de la lectura, espero que sigui així al llarg de tota o quasi tota la novel.la, de moment vaig per la pàgina 50.

divendres, 27 de setembre de 2013

Maxime

Llegeixo un fet curiós i singular: 

Maxime Qavtaradze és un monjo de Geòrgia de 59 anys amb una casa molt particular. Porta els últims 20 anys vivint sobre un pilar per seguir els ensenyaments de l'ordre a la qual pertany, els "Sants del Pilar".


Aquesta orde, també coneguda com els estilistes, creu en una vida de solitud i contemplació per facilitar la pregaria i apropar-se més a Déu, per això els seus monjos viuen a sobre de monòlits i pilars, fugint així de la temptació.

Maxime viu ara sobre el Pilar Katskhi, situat a sobre de la serralada del Caucas georgià, que ja va ser habitada per altres monjos d'aquesta ordre. L'habitatge del cim va romandre abandonada durant segles fins el 1944, quan un grup d'escaladors van arribar al cim i van trobar l'esquelet de l'últim monjo.

Després de realitzar els seus vots el 1993, Qavtaradze es va mudar al cim d'aquest pilar per portar una vida d'asceta. Baixa per a resar a una ermita propera dues vegades per setmana i cada descens li costa al voltant de 20 minuts per una escala enganxada a la roca.


Bones vistes segur que té!

dimecres, 25 de setembre de 2013

Ruiz Blasco

Amb aquest nom firmava Pablo Picasso les seves primeres obres abans d'emprar el seu segon cognom.

Jo pinto els objectes com els penso, no com els veig.


Jacqueline Roque va ser la seva darrera musa. Poso un enllaç d'un bloc que tracta sobre les dones d'aquest artista. 

(a la imatge dos retrats de Jacqueline)

dilluns, 23 de setembre de 2013

Batuda

La vida de l'escriptor i poeta Álvaro Mutis (1923-2013) ha estat intensa, en particular, i a estones extremadament difícil, com va ser el període terrible que va passar al penal de Lecumberri per causa d'un error. 

Divuit mesos privat de llibertat, que li van servir, però, per enriquir la seva experiència personal. Així ho reconeixia en una entrevista a Elena Poniatowska a la presó on complia condemna per un delicte que no havia comès: "Aquests mesos de tancada els considero com una terrible però fecunda experiència humana, que m'ha acostat al meu cor i els meus assumptes. Jo abans era un "nen bé", i d'aquesta vida tan fàcil ve naturalment una insensibilització. Aquest ha estat un tràngol important, dolorós, però s'han obert una quantitat de portes a la sensibilitat i crec que per primera vegada sé el que és el contacte humà veritable".

Va ser allà on va escriure el seu "Quadern del Palau Negre", un testimoni inoblidable de la seva vida a la presó, i també cartes, moltes cartes:
"Sempre he viscut per la relació humana. Poso allà moltíssim. La segregació del meu món afectiu és terrible. Com estimo jo als meus amics, caram. He escrit moltes cartes, . Però ni una sola ha quedat sense resposta". 


Perquè a la presó Mutis va fer moltes coses. Va explorar de forma exhaustiva la biblioteca de la penitenciària. I va llegir moltíssim. I va seguir escrivint. I va sortir del penal amb una experiència enorme a l'esquena, i, sobretot, sense rancors acumulats. Va sortir així a la vida, a llegir, a escriure, a publicar, a seguir donant forma al seu Maqroll, que ja tenia vida pròpia. Llegir, escriure, viure. I parlar, naturalment. I conrear als amics que vol tant i que li volen tant a ell, com García Márquez qui va vèncer una vegada més la seva por visceral als avions per estar al seu costat a Oviedo quan va recollir el premi Príncep d'Asturias el 1997.


No he llegit res d'ell encara, però sabem que mai és tard per descobrir-lo.

dilluns, 9 de setembre de 2013

Som-hi

... i si véns de guspira has arribat a bon port, aquí estàs dins de VIATGE PLURAL que et dóna la benvinguda al seu espai, esperant amb gran il.lusió que d'aquesta cadena no em diguis que (només) és un somni.


Visca Catalunya!

Bloc enllaçat per la independència.