dissabte, 23 de febrer de 2013

Receptacle

Jugar amb les paraules,
després, desar el lligat de les peces a l'estotjador de mots.


És un grat plaer enquadernar, recrear-m'hi.

divendres, 22 de febrer de 2013

Elaborar

Melodia de pensaments,
Dibuix de recorreguts verbals,
Viatge espontani,
Com equipatge l'abecedari.


dimecres, 20 de febrer de 2013

Porpra

El color porpra, o púrpura, es considera tota una gamma de tons prestigiosos... un color que el situaríem entre morat i violeta. 

Uns dotze mil mol.luscs per a només poc més d'un gram de colorant. La història del color morat es confon sovint amb la de la porpra, és fins a tal punt que aquesta ha impressionat als esperits durant més de tres mil.lenis. Aquesta substància tintòria que figura entre les més complexes d'aconseguir, i és doncs la més cara, ha seduït als poderosos, des dels emperadors romans als dignataris de l'església, fins al punt que gairebé s'han oblidat les demés fonts per aconseguir el morat.

La porpra és un colorant segregat per mol.luscs gasteròpodes marins (cargols marins), principalment el murex. Es designa amb la mateixa paraula els tons del vermell profund al morat més fosc obtinguts gràcies a aquesta substància.

En el s.XV, els secrets de la porpra s'havien perdut des de feina molt temps, però els artistes, per tal d'aconseguir morats, recorrien a barreges de pigments blaus i vermells, per exemple, l'atzurita o l'apislàtzuli amb l'ocre vermell, mini o cinabri.  Per tant, la majoria dels morats en la pintura provenien de minerals i de laques obtingudes de plantes tintòries.


Etimològicament la paraula porpra deriva del llatí "purpura", mol.lusc que produeix un tint violaci; tint obtingut del mol.lusc; roba o vestit tenyit amb aquest tint; que procedeix del grec jònic (πορφύρα, Porphyra, en koiné), amb els mateixos significats . El terme grec, al seu torn, s'origina en una paraula semita que designava al cargol marí amb què s'elaborava el tint porpra.

(A la imatge una obra de l'artista anglèArthur Hughes)

Continuarà...

dilluns, 18 de febrer de 2013

Magistral

L'actriu Núria Espert és actualment la protagonista de l'obra teatral La loba (de la dramaturga nord-americana Lillian Hellman), a qui vaig poder veure l'altre dia actuant-hi: interpreta a l'ambiciosa Regina, una dona del Sud dels Estats Units, que lluita per la seva llibertat dins dels estrets marges de la puritana i masclista societat de principis del segle XX, en què un pare considera com hereus legals només als seus fills barons. En conseqüència, els seus mesquins germans Benjamin i Oscar disposen d'una considerable fortuna, mentre que ella en depèn per subsistir d'Horace, el seu marit malalt.

Tenia ganes de veure-la actuar en directe. Una actriuassa que em va recordar mentre actuava a la també artistassa Rosa Maria Sardà, no sé si compartiren mateixa escola. Sobre aquesta actriu poc en sé, i vés que he trobat un documental sobre la seva vida, que qui com jo vulgui saber d'ella no se'n pot quedar al marge, és una font testimonial al meu parer imprescindible, un reportatge sobre la seva vida i trajectòria artística:



Una vigorosa dona de teatre.

dimarts, 12 de febrer de 2013

Interrupció

La bellíssima Carme, una bloguera incansable, comentava en l'entrada Bastonada d'aquest mateix bloc, que quan va llegir l'últim llibre de l'italià Alessandro Baricco la va tocar molt endins, doncs la seva lectura obre sensibilitats, sorprèn, et fa veure coses que ni t'imagines... surrealistes, absurdes i fa que te les creguis com si fossin normals.

No coneixia aquest escriptor, però he llegit una entrevista que li van fer, on diu:

Quan alguna cosa s'interromp, es genera una gran energia. Com ara a Europa que tenim una gran oportunitat, una oportunitat de tornar a néixer, de començar de zero. Sé que la crisi comporta una situació molt dura però, igual que va succeir després de la guerra, la interrupció de la nostra forma de vida era una cosa d'esperar. És una gran oportunitat per a la gent jove, perquè creixin en un altre ambient i puguin crear un món diferent.


Aquestes paraules no em diuen res de nou, però poden contribuir a avivar el fet de que veritablement entre tots podem crear un món diferent, des dels gestos més invisibles als més sonors, ja que tots som part de l'impuls que demana el reconduir-nos.

Un interrompre per tornar-hi, tot fent-ho millor.

diumenge, 10 de febrer de 2013

Evocador

Ell és Adam Cohen, autor de cançons que han triomfat en veus d'altres, diuen que és un esplèndid compositor i un brillant intèrpret. Ha tret tres àlbums, el tercer dedicat al seu pare Like a Man, intim i evocador:



... No vull, jo no vull ser com ells, els altres homes, els que abans de mi vingueren, jo vaig a ser millor...

És molt més doncs que el fill del gran Leonard Cohen.

dissabte, 9 de febrer de 2013

Nan

Saps que és la nanotecnologia? És un camp de la ciència que s'ocupa de l'estudi, disseny, creació i manipulació de la matèria a escala nanomètrica. Un avenç que ja s'ha instaurat a la nostra vida quotidiana d'una manera ràpida i gairebé sense que ens n'adonem.


Si en vols saber més, aquests dies fan una exposició interactiva a Cosmocaixa, TecnoRevolució, que pretén donar a conéixer les tecnologies convergents. La interrelació de tecnologies (entre elles la nanotecnologia, la biotecnologia, les ciències cognitives...) que funcionaven independentment, i que ara és gairebé impensable que es desenvolupin cadascuna per separat.

Ciència i tecnologia avancen a ritmes penetrants.

Bon cap de setmana!

dijous, 7 de febrer de 2013

Bastonada

Si el llibre que llegim no ens desperta d'un cop de puny en el crani, per què llegir-lo? Un llibre ha de ser una destral que trenqui el mar de gel que duem dins. Ens ho diu Franz Kafka.


Hi ha moltes maneres de dir les coses, aquesta expressa una idea a partir d'una metàfora ben extrema. Però hi estic d'acord, a mi també m'agrada trobar-me amb lectures que no em deixin indiferent, que no siguin per entretenir i passar l'estona, sinó que em bastonegin l'enteniment dipositant lucidesa a les meves peces.

Som lectures.