diumenge, 8 de desembre de 2013

Bell

M'acabo de llegir Un segle d'experiències d'en Moisès Broggi, reflexions d'un vell centenari i la necessitat de ser útil. Des del primer moment vaig quedar atrapada per la dolça humanitat que expressen els seus raonaments, es llegeix d'una volada impregnant-te de bondat, exemples de vida com el seu carreguen les piles de força despresa i generosa vers el món, vers els demés i vers un mateix.

Hi ha uns versos del poeta persa Omar Khayyam que diu que sovint el van acompanyar i li han fet reflexionar:

No tinc prou valor ni ciència
per anar enllà de l'ençà.
Ni tinc prou intel.ligència
per viure sense pensar. 


 Ens parla de temes essencials sobre el sentit de la vida.              

5 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Viure sense pensar, tot acció, que poc m'agradaria!

Carme ha dit...

Jo fa poc he llegit Broggi també "Reflexions d'un vell centenari"

Com dius tu, exemple de vida i de foça...

Eduard ha dit...

L'ideal del místic: anar més enllà del pensament, o fondre's amb el pensament. Broggi és un exemple d'acció a l'alçada de la seva ètica.
Un llibre que fa temps acaricio.

maijo ha dit...

Fas bé de comentar-ho, veuré si el trobo. Rep una abraçada.

GEMMA ha dit...

Essencia... quina paraula més poderosa, m'encanta tot allò que m'evoca.

Bon any macos!