dimarts, 12 de novembre de 2013

Benigne

Heu estat mai morts? Jo sí; unes quantes vegades. I és un estat tan benigne, tan plaent, que puc entendre perquè no n'ha tornat ningú. La mort només mata els desitjos i les obligacions. I sense desitjos ni obligacions, per a què tornar a la diminuta circumferència d'aquest nostre univers?


Paraules d'una reflexió textual de Zuviria, el protagonista principal de Victus, la novel.la d'Albert Sanchez Piñol, que encara m'ocupa aquests dies, i que, malgrat el gran desplegament de vocabulari militar (una guerra té això també) m'està agradant per l'escenificació i l'entretinguda descripció del relat de la història dels aconteixements que giren en dates entorn del 1714. Ara ja estic pel setge de Barcelona, déu ni do com va quedar la nostra capìtal i la valentia de la resistència catalana. A més la lectura té missives molt lúcides. Llegir per saber.

He posat com a fotografia un paisatge de la tardor vigent als nostres Pirineus, que és concreció del que podem trepitjar aquests dies, una bellesa que sembla silenciada però està molt i molt viva.

6 comentaris:

Carme ha dit...

Quina fragment més impactant. M'encanta haver-lo llegit. Victus em fa mandra perquè em fa mandra la guerra, però finalment m'hi hauré d'acostar.

Gràcies, Gemma

XeXu ha dit...

Ja tinc el llibre a la rampa de llançament. En llegiré un parell o tres més abans, però no arribarà 2014 que ja estarà a les meves mans, estic segur que el trobaré tan bo com tots dieu.

Helena Bonals ha dit...

La cita que poses m'agrada molt. Convida a llegir el llibre!

pons007 ha dit...

Doncs per mi la part militar es de lo més interessant. Això del duel de canons amb els mallorquins té la seva gràcia xD

Sílvia ha dit...

M'agrada la frase perquè desmitifica la por de morir. No he llegit el llibre, tothom en parla molt bé. Aviam si m'hi animo. Gràcies, Gemma!

GEMMA ha dit...

Quants llibres ens restaran per llegir un cop ens fem eternament volàtils!

Salutacions, macos.