dilluns, 7 d’octubre de 2013

Vivificant

Sobre el vermell dels déus...

Aquesta pintura mural decora el monestir de Pemianetse, a l'estat indi de Sikkim, on hi apareix representada una divinitat terrible. En ella hi predomina el color vermell, perquè des de la nit dels temps és fa una associació amb la sang de la vida en els rituals funeraris.


En nombrosos jaciments prehistòrics s'han trobat ossos humans recoberts de pigments vermells, sovint ocre. La sepultura de cromagnon descoberta a Dordonya ha revelat aquestes coloracions. Aquesta pràctica deuria respondre segurament al desig de relacionar la mort amb el color del fluid vital a fi d'afavorir el retorn de l'ànima al seu embolcall carnal. A més és probable que les propietats antisèptiques i cauteritzants de l'ocre ja es coneguessin.

Aquest desig de permetre als morts sobreviure en el més enllà va ser tant fort que, des del paleolític, vers 40.000 a.c, els homes prehistòrics escalfaven l'ocre groc per enrogir-lo, duent a terme així la primera transformació química de la humanitat.

Encara avui en dia en nombroses regions de la Xina, es col.loca entre els llavis del difunt una boleta de paper vermell que conté incens per tal d'assistir-lo durant el seu viatge.

En els rituals funeraris budistes, el llaç que uneix la mort a la vida s'encarna en una copa de vi negre, que simbolitza la sang, i que a la mort d'una dona els seus fills es reparteixen i beuen fins a la darrera gota. L'ànima de la mare i la dels fills troben aleshores la pau.

En el Magreb i a l'Orient Mitjà, fins fa poc es col.locava henna sobre el cos del difunt.

El final de l'existència pot ser l'ocasió apropiada per tornar al vermell de la fecunditat. És així a la cultura kalahari, al sudest de Nigeria. El difunt és exposat succesivament en diverses habitacions a la vigília del seu enterrament. La primera està entapissada d'un teixit vermell, semblant a la que du la dona que acaba de donar a llum. Marca el final de l'existència inscribint-la en el context que ha presidit la seva entrada a la vida.

Tradicions mil.lenàries que també cal saber respectar i conservar.

6 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Que curiós tot això que dius! Però no m'ho empasso pas!

Vicent ha dit...

Efectivament, tota cultura cal ser respectada, ja siguen cultures o tradicions mil·lenàries com arrelades a un poble, el cert és que un món sense espiritualitat no seria món, de fet aquesta ha perviscut per molt de discurs de la ciència o universitari ha xafat l'orgull dels que sentim l'espiritualitat amb naturalitat.

Vicent

artur ha dit...

Son molt curioses les tradicions de les diferents cultures i , per distants que siguin, coincideixen en la finalitat d'elles..... no en va, procedim tots de un mateix lloc !
Bon dilluns !

joan gasull ha dit...

les creences de cada persona han de ser respectades per tal de poder enfortir-se un mateix.

pons007 ha dit...

Vermell, vermell, vermell es el color que a mi m'agrada perquè m'agrada el vermell de les flames i el meu amic es un bomber :D

GEMMA ha dit...

Les tradicions no s'haurien de perdre, són una essència que ens enriqueix, ens expliquen a comprendre les singularitats culturals.

Bon dia de dijous a tots!