diumenge, 27 d’octubre de 2013

Ritual funerari

Fem memòria...

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada (entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre). A Occitània també se celebra la castanyada (castanhada), però no pas associada al dia de Tots Sants, sinó com una celebració o festa de la tardor.  Com el Halloween dels països anglosaxons, o el Magosto de les terres asturianes, lleoneses i gallecs, i el Samhain (cap d'any celta), la castanyada catalana prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la castanyada és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en una paperina de paper de diari.


Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts segons la tradició cristiana, es toca a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajuden els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumeixen aquests aliments per no defallir.

Altres versions, més historicistes, esmenten que la castanyada consta des del final del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menges que llegums i fruita seca i els pans votius de l'oferta als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets o panellons. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.

Jo d'entre totes les menges prefereixo el moniato, acompanyat això sí d'un bon moscatell!

8 comentaris:

XeXu ha dit...

Em sembla que jo no aniré a tocar campanes, però les castanyes no les perdono, ja espero el dia amb delit. El moniato no m'agrada tant, veus. Només faré una pessigada, per no dir que no el tasto. I escolta, ja trobarem la manera de cremar tota aquesta energia després!

Helena Bonals ha dit...

M'agraden molt les castanyes i els panellets, el moniato no em diu res. De fruita confitada no n'he menjat mai per Tots Sants. No sabia res del que expliques de les raons per menjar coses tan energètiques!

Ester ha dit...

La castanyada!! M'encanta torrar les castanyes a la vora del foc i esperar que els boniatos embolicats amb paper de plata es vagin posant tobets per ser menjats! a mi m'encanten els boniatos!! ;)
Tampoc coneixia les histories que has explicat.
Esperem que el temps boig ens deixi gaudir d'aquest dia. Bon diumenge!

joan gasull ha dit...

ara encara me les menjaré més a gust que abans, sabent- la història. Encara que una mica més de fre fa falta per poder-les menjar.
Ara mateix acabo de sortir de la piscina......o sigui que per molt que m'agradin hauran d'esperar.

Carme ha dit...

Bona castanyada!!! A mi el que m'agrada més de tot el pack, són les castanyes... però no faré un lleig a res.

M'encanta la precisió que la festa tradicionalment era el mateix dia de Tots sants... jo encara no em sé acostumar a passar-ho a la vetlla. Ja es veu que sóc antiga... ;)

pons007 ha dit...

jo era més de panellets, ara soc més de moniato. Les castanyes no em desagraden però son prescindibles

novesflors ha dit...

Les castanyeres enguany ho tenen una mica cru, amb la calor que encara fa...

GEMMA ha dit...

Si el canvi climàtic s'imposa està clar que les castanyeres hauran d'optar per noves receptes i més fresques.

Cuidem el planeta, vivim en aquest.

Salutacions a tots!