dimarts, 30 de juliol de 2013

Una desconeguda

Llegeixo:

En la discussió sobre qui va ser el primer a arribar a l'abstracció, molts sostenen que el mèrit va ser de Mondrian. Altres donen suport a Malevich, a Kupka o, sent una mica generosos, a Delaunay. Però una gran majoria jura que el que va donar el pas endavant decisiu va ser Kandinsky. El mateix pintor s'autoproclamaba sense rubor com el primer autor d'un quadre no figuratiu, que hauria signat allà per 1911.

El que Kandinsky no sabia era que una desconeguda pintora sueca se li havia avançat, trencant amb el llenguatge figuratiu almenys cinc anys abans que ell. Responia al nom de Hilma af Klint, portentosa paisatgista a Estocolm, que va aconseguir formar-se en la pintura gràcies a la llei escandinava que permetia que les dones accedissin a l'educació artística. Filla d'un almirall, es guanyava la vida venent anodins panorames naturalistes i dibuixant estudis anatòmics per a un institut veterinari. Però això no era tot el que Hilma sabia fer. En la penombra del seu petit estudi, experimentava amb un altre tipus de pintures, inspirades per forces ocultes que es manifestaven a través del seu traç. Aficionada a l'espiritisme i a la teosofia des de ben jove, va dibuixar cercles concèntrics, ovals descomunals i espirals infinites, que pretenien simbolitzar la totalitat del cosmos, sovint sota els efectes de la hipnosi. Abans que 1915 arribés a la seva fi i la fi de la figuració sonés en boca de les elits intel.lectuals, Hilma ja havia pintat més de 200 composicions abstractes.



Si la seva història havia estat fins ara en la foscor és per un senzill motiu: la pintora va morir sense haver exposat cap dels seus quadres abstractes. En les seves últimes voluntats, va sol.licitar que no fossin exposats fins a vint anys després de la seva mort, esdevinguda en 1944 als 81 anys. Potser tenia la convicció que el món no estava preparat per observar la seva obra, potser perquè es va enfrontar a la incomprensió dels que l'envoltaven.

Fins ara, el seu nom romania en una òrbita restringida, encara que tampoc resultava completament desconegut. El 1986, una mostra a Los Angeles ja va exhibir alguns dels seus quadres, igual que faria el Centre Pompidou fa cinc anys, en el marc d'una exposició sobre la presència del sagrat en l'art contemporani. Malgrat tot, l'envergadura del seu llegat no va saltar a la vista fins a l'any passat, quan el director d'un museu suec, Daniel Birnbaum, va rebre una gegantina caixa de fusta al seu despatx de l'illa de Skeppsholmen. "En el seu interior, vaig trobar olis i aquarel.les, estudis botànics de plantes, flors i llavors al costat d'incomprensibles diagrames matemàtics, així com uns 15.000 quaderns que documentaven el seu procés creatiu", explica Birnbaum. És difícil entendre perquè ningú els va prestar la més mínima atenció durant dècades. "Hilma no va tenir fills i ho va deixar tot a un nebot que mai va creure que el que pintava aquella dona excèntrica tingués valor", apunta el director. Part de la seva família, extremadament religiosa, no hauria apreciat el contingut esotèric d'alguns llenços i hauria preferit ocultar-los en un dipòsit durant dècades. Avui, després del reconeixement general, els seus descendents comencen a parlar d'aquella tia soltera com d'un geni. L'obsessió per decidir qui va primer no em sembla interessant. Però que ella pintés així anys abans que ho fes Kandinsky invalida els estereotips sobre les dones artistes. Es deia que eren capaços de copiar però no d'obrir nous camins. Hilma demostra que és totalment fals.


Malgrat l'agitació generada pel descobriment, part de l'establishment de l'art contemporani es continua mostrant reticent a elevar a aquesta pintora a la primera divisió. Fa pocs mesos, al MoMa s'hauria negat a incloure-la en la seva programació davant les reticències d'alguns dels seus administradors. En canvi, la mostra que Estocolm va presentar fins aquest mes de maig es podrà veure aquest estiu a la Hamburger Bahnhof de Berlín, abans de recalar a finals d'any al Museu Picasso de Màlaga. Els seus responsables també negocien el desembarcament de la mostra a París i Nova York de cara a 2014, en un periple que hauria d'inscriure el nom Hilma af Klint, d'una vegada per totes, al panteó que segurament mereixi.


 
Upalí! 

(Obra de Hilma af Klint del 1907; el seu llibre de notes de 1862 a 1944)

4 comentaris:

Vicent ha dit...

Mire, li explicaré una cosa; la vida té molt de femenina, de fet allò femení no té teòricament límits, és allò infinit i per tant és la mare, la base de tota creació, l'intent d'allò masculí ha estat sempre el posar límits a allò femení, imagine's vostè la democràcia, la llibertat, femenina, i els tancs dels involucionistes que posen fre quan es pensen en perill, aquests serien els elements masculins (tot mirat des de l'òptica lacaniana). Allò masculí, com a yin tem al yang o femení i sempre li posa límits, però la major ¿prova? de que allò femení és la mare, la Mare (de fet segons la psicoanàlisi totes les dones són mares) és que una pregunta en el si matern i en començar a entrar el llenguatge de la mare al xiquet queda irresolta, o en altres paraules, hi ha quelcom del llenguatge que la mare o el xiquet no pot rebre de la mare, i el xiquet, tant home com dona es pregunta i es preguntarà ja tota la vida ¿què vol la mare? quan li fa la primera mirada amb desig, és a dir, amb carinyo no sexual com el coneixem en occident, i aquesta pregunta crea la Història i la cultura, Tot.
Una abraçada a vostè i a Klint, espere que les dones sàpiguen posar límits universals, que ja ho saben i que els factors masculins no s'atemorisquen de res, que no tinguen por a les dones o factors femenins.

Vicent Adsuara i Rollan

pons007 ha dit...

Buff art... quina mandra que em fan aquests museus. Amb lo guais que son els museus de la ciència amb totes aquells invents i coses que fan alguna cosa :P

Helena Bonals ha dit...

L'únic que no m'agrada d'aquesta artista tal i com ens la presentes és que li agradés l'espiritisme i l'esoterisme.

Kandinsky m'agrada molt, fos el primer o no a fer abstracció.

GEMMA ha dit...

Mai se sap tot del que ja sap fins aleshores.

Bones vacances macos !!!