dissabte, 13 de juliol de 2013

Atípica

Ella es diu Tippi Degré, coneguda com la nena Mowgli real, va néixer i viure els seus primers deu anys a Namibia mantenint amb els animals salvatges una relació ben cordial.

Els seus pares que treballaven allí de fotògrafs i feien de reporters d'animals salvatges segur que li han dotat de la capacitat d'empatitzar d'una manera tant fantàstica i preciosa amb els qui eren els seus amics i companys de joc.

D'ella la seva mare diu: "Va ser màgic viure en llibertat la naturalesa al costat de Tippi. Ella va néixer i es va criar fins als deu anys en plena natura amb la companyia de tot tipus d'animals, la major part del seu temps. La meva filla té un vincle d'especial harmonia i sap connectar amb la mentalitat d'aquests animals. Considerava que eren els seus amics i mai els va tenir por, simplement els mirava als ulls i parlava amb ells. Sempre vaig pensar que oferir tot això a la meva filla era el millor que podia fer, donar-li una experiència inoblidable en comparació a la infància que viuen la majoria dels nens a les ciutats. La meva decisió de criar al desert africà va ser una de les millors decisions que he pres i no em penedeixo d'això. "


Una infància ben particular.

9 comentaris:

XeXu ha dit...

Doncs sí, molt particular. A la foto se la veu completament feliç, però!

novesflors ha dit...

Una mare valenta, sens dubte.

Helena Bonals ha dit...

Jo no podria pas!

joan gasull ha dit...

doncs el temps dirà si la nena opina el mateix i potser les seves arrels la mantindran aferrada al desert.

Sílvia ha dit...

On no hi ha terra no arrela la llavor, en aquest cas sembla que la nena tenia una facultat innata de comunicació amb el món salvatge que va poder aflorar gràcies a la decisió dels pares de viure allà. Una història sorprent! Bon cap de setmana, Gemma :)

Vicent ha dit...

Ací a l'Occident podem anomenar a aquesta manera de parlar i de comunicar-se, en aquest cas amb els animals telepatia, però ho és també d'empatia i de vida en si, a Occident no sabem fins a quin punt podem ser entesos i compresos per l'altre, un gran exemple de vida el d'aquesta família.

Vicent Adsuara i Rollan

Carme ha dit...

Que emocionant... saber entendre, parlar i comunicar-se amb els animals deu ser una experiència ben intensa... hi ha pares valents i nens genials. Estic d'acord amb la Sílvia!!!

pons007 ha dit...

Ui la meva mare no ho hagués consentit pas, i si se li menja el fill un lleó? de cap de les maneres!

GEMMA ha dit...

Hi ha vides originals, però de fet totes són un experiment, no saps amb certesa els resultats.

Molta fresqueta per a tots!!