dilluns, 10 de juny de 2013

Cop de vent

En entrar al bloc Versos.cat la meva grata sorpresa ha estat llegir el poema Les petites alegries de la genialíssima Helena Bonals... 

Entrar espontàniament en un quadre.
Creure per un instant
que has trobat el sublim.
Un cop de vent
que és com un revestiment d'art
sobre el ferro fred de la vida.



I penso, dins de quin quadre voldria estar jo?

(Il.lustració de Montserrat Gudiol)

7 comentaris:

Carme ha dit...

Jo no crec que volgués estar dins de cap quadre, preferiria de molt de molt, estar dins d'alguna novel·la... i també me l'hauria dem pensar molt, a no ser que és pogués anar de novel·la en novel·la com un viatge. Hi ha personatges que m'encantaria que fossin reals i haver-los conegut.

Avui al diccitionari hi ha una citació d'en Segarra que explica molt bé el perquè. El perquè jo he viscut tant de temps dins dels llibres, d'alguns llibre, no pas de tots ni de qualsevol.

Helena Bonals ha dit...

Gemma,
moltes gràcies!
No recordo haver publicat aquest poema a versos.cat, per cert.

joan gasull ha dit...

si m'haid de posar dins un quadre que wi el de la maja.... :-) sense vestir

Sílvia ha dit...

És molt bo, gràcies per recordar-nos aquest poema de l'Helena. Jo em ficaria dins un quadre de Hooper!

novesflors ha dit...

Crec que m'agobiaria estar dins un quadre, presonera en un espai tan reduït tot i que fos bonic, com els de Monet.

GEMMA ha dit...

Jo, després de pensar-hi una estona, m'introduïria dins d'una obra de Rotkho, tranquil.la, espaiosa, colorejada i sense forma.

Bona setmana, macos!

Josep Lázaro ha dit...

Doncs jo m'hi faig ficar en els clarsobcurs de Caravaggio i vaig quedar esgotat... Vint poemes sobre vint de les seves obres. Massa litúrgia pel cos...

Salut.