divendres, 28 de juny de 2013

Claredat

Ha estat per casualitat que ahir nit veiés la pel.lícula Despedidas (2008), dirigida pel japonés Yojiro Takita, doncs no la coneixia, ni tenia cap referència del seu gran valor. De fet no era aquesta la peli que preteníem veure, però vés per on que d’un clic inesperat a una pàgina de cinema d’internet va sorgir una història provocadora de gran interés, fent que continuéssim davant de la pantalla seguint atents la peculiar trama que se’ns mostrava.

Una proposta temàtica que atrapa i diria que deixa/deixarà emprempta dins la memòria fílmica de molts espectadors, a mi naturalment ho ha fet. Tracta un tema emotiu per a tots, versa sobre un jove que per circumstàncies accepta la feina d’amortallador i a partir d'aleshores s’encarregarà d’embolicar el difunt en la mortalla (vestimenta o llençol amb que algú embolica un cadàver per enterrar-lo), però els prejudicis aviat mostraran la seva cara.

El protagonista doncs passa a treballar en una empresa que prepara els cossos amb la cerimònia de l’amortallament budista: netejar, vestir, pentinar, maquillar, embolcallar i col·locar el difunt al taüt; un acte íntim però fet davant dels familiars. Tot elaborat amb un tractament visual agradablement planer, directe, humà, amè, respectuós, elegant… transmetent un grau de naturalitat i senzillesa impactant; junt a uns diàlegs i una banda sonora que ho borden de profunda sensibilitat i reflexiu significat, afegint un cert humor negre que sap endolcir les escennes sense perdre els matissos poètics.


I per acabar, deixo una reflexió personal: la història que s'aborda és una realitat obviament extreta de les nostres vides, de la la mort ningú se n'escapa, però la nostra cultura el moment de la mort la vesteix d’estrany tabú, d’una reverència possiblement desmesurada, d'un silenci freqüentment incòmode i tancat. Preparar la marxa i partir al més enllà hauria de suposar un comiat més feliç, sense que això impliqués deixar de mostrar la nitidesa dels sentiments.

Una pel.lícula serena, que fa pensar en positiu.

5 comentaris:

Consol A. Rusiñol ha dit...

L'he vist i també em va agradar. Un ritual que exemplifica una filosofia de la vida.

artur ha dit...

La trobo interesant...la buscaré !

Carme ha dit...

A mi em sembla que també m'agradaria... la buscaré també.

Helena Bonals ha dit...

Estic llegint massa llibres sobre la mort darrerement. Ja és casualitat, de trobar la teva ressenya! Sembla una pel·lícula curiosa de veure.

GEMMA ha dit...

És una pel.licula que deixa empremta. Si la veuieu a veure què en penseu.

Bon cap de setmana!