dimecres, 3 d’abril de 2013

Winnipeg

Sabies que el gran poeta i diplomàtic xilè Pablo Neruda, l'any 1939 va ser designat cònsol especial per a la immigració espanyola a París? Doncs si, allí hi va destacar desenvolupant el projecte Winnipeg, un vaixell que portaria a més de 2.500 exiliats republicans espanyols i catalans de la guerra civil espanyola des de França a Xile.

Aquí li dedico un poema seu sobre el mar, que tan bé m'ha acompanyat aquests dies de festes

Necessito del mar perquè m’ensenya:
no si aprenc música o consciència:
no si és onada sola o ser profund
o només ronca veu o enlluernadora
suposició de peixos i navilis.
El fet és que fins i tot dormit
d'alguna manera magnètic, circulo
dins la universitat de l'onatge.
No són només les petxines triturades
com si algun planeta tremolós
participés en gradual mort,
no, del fragment reconstrueixo el dia,
d'una ratxa de sal l'estalactita
i d'una cullerada el déu immens.

El que abans em va ensenyar ho guardo! És aire,
incessant vent, aigua i sorra.

Sembla poc per a l'home jove
que aquí va arribar a viure amb els seus incendis,
i no obstant el pols que pujava
i baixava al seu abisme,
el fred del blau que crepitava,
l'enfonsament de l'estrella,
el tendre desplegar-se de l'onada
malgastant neu amb l'escuma,
el poder quiet, allà, determinat
com un tron ​​de pedra en la profunditat,
va substituir el recinte en el que creixien
tristesa tossuda, amuntegant oblit,
i va canviar bruscament la meva existència:
vaig donar la meva adhesió al pur moviment.



La inquieta Marta m'ha recomanat un enllaç sobre una exposició que fa un temps es va fer a Madrid sobre les Caracolas de Pablo Neruda, el poso aquí per tal que tu també puguis fer una ullada.

(Poema: El mar, de Pablo Neruda)

5 comentaris:

Sílvia ha dit...

Un poema d'amor al mar genial. El mar ensenya, ho proven aquests versos. Tu ets el mar, Gemma!

Rachel ha dit...

"adhesió al pur moviment". M'encanta!!!

maijo ha dit...

Veig que has estat molt ben acompanyada. Una abraçada.

fanal blau ha dit...

L'altre dia, al llegir-te/llegir-vos, vaig pensar que tornaria per apropar-te un enllaç que segur que t'agradarà.
A mi m'agradaria que algun dia arribés aquesta exposició de Las caracolas de Neruda a Barcelona.
Fa uns anys, em vaig permetre el luxe d'anar-me'n un dia a Madrid i tornar el mateix dia amb un vol low-cost per a no perdre-me-la.
Si et ve de gust, dóna una ullada, i escolta el mar: amor al mar.

http://cvc.cervantes.es/literatura/caracolas_neruda/default.htm

Un petó, bonica.

GEMMA ha dit...

Gràcies maques, veig que el mar (entre altres coses) ens uneix!!

Bona setmana a totes.