dissabte, 27 d’abril de 2013

Regalims

Resorgeix en cada dia plujós...

De nou, el cel regalima,
i com l'aigua que purifica,
el pensament anhela expressar-se.
L'interior sempre viu,
fa reclam d'exposar-se.
Les sensacions dolçament afables,
s'inspiren sota la veu del plovisqueig.


Hi ha moments que hauríem de poder allargar-los.

10 comentaris:

Consol A. Rusiñol ha dit...

La pluja, no sé què té, ens porta pensaments romàntics.

Helena Bonals ha dit...

És veritat que "el pensament anhela expressar-se" amb la pluja.

joan gasull ha dit...

ami em fa pensar que hauré de tornar a netejar els vidres.........però també és romàntic no?
Almenys m'ha servit per un matí relaxat

Ester ha dit...

A mi la pluja em remou el sentiments. Bon dia plujós!

novesflors ha dit...

Molt bonic, paraules i imatge (ací no ha sigut plovisqueig, ha caigut calamarsa i tot).

Carme ha dit...

Darrere el vidre
les gotes queden quietes.
La flor i la pluja
diàleg en la distància.
Tènue la imatge
com l'emoció, humida.

Eduard ha dit...

La pluja convida al recolliment. Però en la mesura que cala regenera la vida, amatent a la tornada del sol.

Sílvia ha dit...

És cert que la pluja vivifica, Gemma. També, la ment i les ganes d'expressar-nos. Bon diumenge plujós!

Rachel ha dit...

Els podem allargar en el pensament...

GEMMA ha dit...

La pluja ens dóna vida, i grats comentaris com els vostres!

Gràcies per la vostra escalfor.

Bona setmana, macos.