dijous, 11 d’abril de 2013

Humà

José Luís Sampedro, al qui alguns anomenen el revolucionari tranquil, ens va deixar fa uns dies:

Ple de lucidesa, compromís i una mena d'ingenuïtat incontaminada. Era algú que enriquia a cada alè de la seva veu, en els seus gestos. Sempre disposat a col.laborar en les causes justes. Però des de fa uns anys les seves facultats es venien deteriorant. Per això en un dels seus últims aniversaris, el dels seus 94, a la Cala de Mijas, el seu brindis va ser així:

"Això és la vida. Animeu-vos tots. Perquè es pot arribar als 94 anys i més, sent feliç. Encara que un s'aixequi i s'hagi de posar la boca, els ulls i les orelles. Es pot ser feliç malgrat els caps i de que moltes de les coses que ens envolten ens semblin impediments. Per nosaltres mateixos. Teniu una vida. Cadascú la seva. ¡Aprofiteu-la!".




Una vida exemplar, tot un exponent a seguir. Se m'acumula feina.

6 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Amb més raó que un sant!

joan gasull ha dit...

aprofitem-la doncs

Carme ha dit...

Jo això d'arribar a fer tant anys em fa molta mandra... m'hauria de morir abans, crec...

Rachel ha dit...

No cal fer anys per sentir-se vell. Gran consell les seves paraules. Cadascú té la seva vida i suposo que és un regal viure-la...

GEMMA ha dit...

Cal prendre'n bona nota de persones com ell. M'encanta tenir com a guia de vida principis com els seus, i el camí a seguir no està marcat per a ningú, cadascú marca les seves pròpies petxades, les bondadoses però són les que aporten més llum.

Bona setmana a tots!

Jobove Reus ha dit...

http://trucadors.blogspot.com/