divendres, 1 de març de 2013

Analgèsic

I és que quan plou, em dóna la magnífica impressió que l'ambient sona amb d'altres acords, sembla que el compàs del temps es calmi, com si cert analgèsic participés del dia.


Ritme sedant, d'on sorgeixen un munt d'aplaçaments.

7 comentaris:

XeXu ha dit...

Sembla que ens afecta a la nostra manera de moure'ns, potser ens fa canviar el tarannà momentàniament.

Carme ha dit...

Aquí plou, però el temps no es calma, plou de llevantada amb vents arrauxats.

Tot un altre panorama ben diferent del que dibuixes. El meu marit ha anat a la Barceloneta a veure el temporal de mar... molta bellesa i molta força en les fotos.

Rachel ha dit...

Sí, la pluja relaxa... si no has de fer res, és genial veure-la com cau darrera d'una finestra o sota un porxo. A mi m'encanta!

joan gasull ha dit...

i quan pots escoltar-la des de el llit millor que millor

fanal blau ha dit...

La pluja a mi em resulta analgèsica, però el ventot si que no...:)
I mira, de vegades, si cal fer aplaçaments, sempre s'acaba per trobar el moment.
Un petonàs, bonica!

Eduard ha dit...

Em permeto autocitar-me, del comentari que he fet a novesflors. La pluja ens tanca horitzons, ens capfica i entotsola i la seva cortina mòbil ens duu a l'enfrontament amb el món on ens habiten els somnis.

GEMMA ha dit...

M'agraden agradablement les sensacions que em transmet la pluja, i encara que ja sé que són ben diferents i no són comparables, el sol que es desperta aquests darrers dies m'aporta molta mes energia, i és que em revifa un munt, com a tots segurament, i és que no et dic res de nou, oi?

Bons dies preprimaverals!