dijous, 7 de febrer de 2013

Bastonada

Si el llibre que llegim no ens desperta d'un cop de puny en el crani, per què llegir-lo? Un llibre ha de ser una destral que trenqui el mar de gel que duem dins. Ens ho diu Franz Kafka.


Hi ha moltes maneres de dir les coses, aquesta expressa una idea a partir d'una metàfora ben extrema. Però hi estic d'acord, a mi també m'agrada trobar-me amb lectures que no em deixin indiferent, que no siguin per entretenir i passar l'estona, sinó que em bastonegin l'enteniment dipositant lucidesa a les meves peces.

Som lectures.

6 comentaris:

joan gasull ha dit...

les lletres ens captiven i així ha de ser sempre

Carme ha dit...

Suposo que també depèn del moment, a mi també m'agraden les lectures que toquen ben endins... però es pot tocar de moltes maneres més dures com la metàfora extrema o també més delicades. Jo també penso que una destralada massa forta ara mateix, prefereixo que no.

Per exemple, vaig llegir l'últim Baricco que de tocar endins toca molt, obre sensibilitats, sorprèn, et fa veure coses que ni t'imagines.. surrealistes, absurdes i fa que te les creguis com si fossin normals.

Carme ha dit...

Volia dir que passa tot això però només cap bastonada, sinó al contrari...

Josep ha dit...

Eus ací com les bastonades poden ser bones i necessàries.

novesflors ha dit...

M'agrada que un llibre em colpisca, però, tal com diu la Carme, es pot colpir de moltes maneres, també hi ha bastonades de sensibilitat.

GEMMA ha dit...

Per suoposat que hi ha bastonades de graus ben diferents.

Bon cap de setmana, amb tendres bastonades, si és que n'hi ha d'aquest tipus.