dissabte, 12 de gener de 2013

Bon vivant

Escrita al 1907 "La Tardor Barcelonina" és una obra literària precursora del surrealisme, on un jove  autor Francesc Pujols reflexiona amb irreverent lucidesa i humor sobre el tema del doble, la impossibilitat de l'amor, el suïcidi i el fet català, entre d'altres coses. Es tracta d'una perla negra de la literatura catalana, una mescla del triller Hitchcocknià, novel.la de viatges filosòfica i manual del dandi català suïcida.


No coneixia d'aquest peculiar escriptor i filòsof català, va ser ahir que vaig tenir la gran oportunitat d'apropar-me a un dels seus treballs, doncs a La Seca Espai Brossa, nou emplaçament del que era la Fundació Joan Brossa, representa aquests dies aquesta dramaturgia en forma de monòleg per tal d'homenatjar a l’autor amb motiu dels 50 anys de la seva mort.

Francesc Pujols es distingeix com un dels primers defensors d'aleshores controvertit arquitecte Antoni Gaudí, a qui consagra el llibre "La visió artística i religiosa d'en Gaudí" (1927), traduït al francès pel pintor Salvador Dalí i editat a Lausana el 1970. Dalí es va sentir especialment captivat per la filosofia de Pujols: el 1960, va pintar l'obra a l'oli Cel Hiparxiològic, i el 1974 va publicar el llibre "Pujols per Dalí", on es referia a les seves nombroses converses amb Pujols. Finalment, Dalí va erigir un monument a Francesc Pujols, davant l'entrada del seu Teatre-Museu a Figueres.

L'any 1906, amb el pseudònim Augusto de Altozanos, publica la seva única novel·la, "El Nuevo Pascual o la Prostitución", obra humorística, escrita en un castellà traduït directament del català. Viatja a Madrid, on aprofundeix els seus estudis pictòrics i filosòfics, i coneix el polític Francesc Cambó. El 1908, de retorn a Barcelona, freqüenta la Penya de l'Ateneu Barcelonès, entitat de la qual serà secretari a partir de 1924, quan Pompeu Fabra n'era president. Participa en la fundació de l'agrupació Les Arts i els Artistes, i del setmanari Papitu, que posteriorment dirigirà. En el vessant teatral, publica "El llibre de Job" (1922), escrit en vers pitarresc, i la tragèdia "Medeia" (1923).
L'any 1918, Francesc Pujols publica el Concepte General de la Ciència Catalana, on estableix l'existència d'un corrent filosòfic autòcton, iniciat per Ramon Llull i continuat per Ramon Sibiuda; en aquesta obra hi figura la seva cèlebre profecia segons la qual els catalans són éssers d'excepció pel fet de ser fills de la terra de la veritat.


L'obra de teatre La Tardor Barcelonina, que es pot veure a La Seca, està dirigit i adaptat per l'actor protagonista Fèlix Pons, qui pel meu parer fa una interpretació prou bona del complexe personatge del text, presentant-lo dins un espectacle que combina les arts plàstiques i les arts escèniques, de trets  performance, estètica improvisada i diàleg directe a impressionar a l'espectador. Per a mi ha estat una molt bona manera d'acostar-me a l'obra i pensament d'aquest gran desconegut per a molts de nosaltres.

Aquest mateix matí ja m'he acostat a una llibreria per fer-me amb el text en format paper.

(A la imatge un retrat de Pujols amb Dalí)

3 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Crec que seria un bon anticànon, me l'apunto.

GEMMA ha dit...

SÍ Helena, fas bé en apuntar-te'l, n'es un bon exemple, la representació de l'obra ho deixa ben plasmat.
Salutacions!

Josep ha dit...

Conec un gran admirador de Francesc Pujols, i té un blog.