dilluns, 27 de febrer de 2012

Okupa

Cohabita dins meu
i la tos n'és aliada.


Fins quan hi seràs, refredat?
És per organitzar-me.

divendres, 17 de febrer de 2012

Ocult

M'estic llegint el clàssic El roig i el negre de l'escriptor francés conegut pel pseudònim Stendhal, pàgines evocadores de veritats universals sobre la condició humana, i cada capítol està presentat per una cita, la que llegia ahir em va frapar tot i trobar-la molt encertada:

La paraula ha estat donada a l'home per amagar el pensament, de R.P.Malagrida.


Deu n'hi do!

Et desitjo un bon cap de setmana.

(A la imatge una il.lustració de Carol del Angel)

dijous, 16 de febrer de 2012

Sàndal

És a l'hivern quan algun cop, habitualment al vespre, encenc una barreta d'encens per acompanyar o crear un ambient més acollidor. M'agraden olors fresques, d'intensitat suau, com podrien ser la d'algunes flors o fruites (l'altre dia vaig descobrir una de mango que em va encantar), o les que han elaborat algunes marques oferint per exemple aromes aquàtics o de bosc... però no em són gaire agradables alguns dels abundants aromatitzants hindús que es troben als comerços perquè els considero massa carregants, encara que el de sàndal és un dels que tinc com a excepció. I està clar que també cal tenir en compte la marca del producte, doncs no totes les marques oloren igual.

He tingut curiositat per saber quin aspecte té la planta del sàndal: el Santalum album o arbre del sàndal, és una espècie botànica originària de l'Índia i altres parts d'Àsia. La seva fusta és coneguda per les seves talles i perquè d'ella s'obté l'oli volàtil que s'usa en herbolària.


L'originari de l'Índia és el que produeix millor fusta i olis. Les espècies que es cultiven a la resta del món no són tan properes a l'espècie hindú, però també reben el nom de sàndal i la seva fusta és també aromàtica. A l'Índia el sàndal és un arbre sagrat, i el govern ho ha declarat propietat nacional per preservar-lo de la desforestació a la qual s'ha vist exposat. Només permeten la seva tala quan l'exemplar té més de 30 anys de vida, moment en el qual comença a decaure anunciant la seva mort. Cal tenir en compte que el tronc demora uns 25 anys a obtenir uns 6 cm de gruix. És utilitzat en rituals com a aromatitzant per assolir l'harmonia espiritual. Per preservar aquesta espècie vulnerable de la sobreexplotació, la legislació protegeix l'espècie i el seu cultiu és investigat i desenvolupat.

A partir del to del color de les flors de la planta s'empra l'expressió de color sàndal:

dimecres, 15 de febrer de 2012

Cortines

Quin dia més maco que fa avui.

Fotografio les cortines que tinc al finestral, el pas de la llum es manifesta com a protagonista d'aquest desplegable mur, i em venen al cap altres denominacions: ones separadisses, acordeó silenciat, translucidesa tèxtil...


I a tu, què et suggereixen?

dilluns, 13 de febrer de 2012

Entorns

Sempre és verda l'herba?

El color verd sol anar unit a la vegetació. Però aquesta no és verda per a tot el món i el color s'inscriu a vegades en sistemes d'associacions molt més complexes.

Tenim les múltiples fascetes de la clorofil.la: pels pobles que habiten regions tropicals, la vegetació és blavosa. Els que viuen en entorns àrids assimilen més bé el verd al groc i reserven el terme "verd" als turqueses o al cel del crepuscle. Els artistes aborígens d'Utopia, el Desert Central d'Australia, utilitzen colors que reflexen el ru paisatge que recorren: predominen els vermells, els grocs, els taronges i els marrons, i ells disposen d'un ric vocabulari per designar aquests tons. Pel contrari, els colors que nosaltres anomenem "verd", "blau" o "morat" estan poc representats en el context geogràfic que és el seu, i l'associen amb els elements que els envolten. Així, les fulles que nosaltres anomanaríem verdes es defineixen amb un terme igualment emprat per a les taques castany dorades que es troben en el dors del peix gat (anomenats així als peixos de l'ordre Siluriformes, i el seu nom es deu a que els seus tentacles s'assemblen als bigotis d'un gat), els tons pàlids de l'arc de Sant Martí i la pell dels europeus.



I a mi em passa, que em dius verd i el primer que se'm visualitza és un paisatge de pigmentada  vegetació verda com podria ser un prat d'espigues  o un munt de gespa.

(A la imatge una mostra de l'art aborigen del Desert Central d'Austràlia. Text extret dle llibre Colores d'Anne Varichon, que com ja vaig deixar dit en el seu moment és d'on trec sempre la documentació de l'apartat colors)

dimecres, 8 de febrer de 2012

Matèric

Ens ha deixat l'artista Antoni Tàpies, llenguatge de teles estripades i pinzellades negres. Qui accionava la matèria mostrant, entre d'altres intencions, continguts agitadors. L'art és un hàbitat per a tot nivell de transmissions, i és pot usar per anar més enllà de la contemplació.

Si el món anés clar, l'art no existiria. Paraules de l'escriptor Albert Camús.


Jo penso que si existiria, l'art és expressió del que és clar i del que és fosc.

(A la imatge una secció de l'obra Núvol i cadira, 1990 d'Antoni Tàpies, emblema de la seva Fundació.)

dilluns, 6 de febrer de 2012

Talent

Hi ha blocs que m'inspiren enquadernar, i el regal és mutu:


Una abraçada Maijo.

divendres, 3 de febrer de 2012

Sensual

La veu de la Stacey Kent mai em cansa...



Segueix sent una de les meves muses vocals.

dimecres, 1 de febrer de 2012

Prognosi

Quina sensació d'urgència
causa el món macroeconòmc!
És un mareig quasi vòmic.
La permanent impaciència
i l'agitada insistència
creen una ànsia d'acció
que du precipitació
en comptes de dur prudència.
Es va sumant tanta inèrcia
que hi ha una accelaració
i es mesura el benefici
des del càlcul que el presum.
És un desfici fictici
molt més veloç que la llum.



(poema de Josep Pedrals)