diumenge, 11 de novembre de 2012

Sortida

Quants cops ens hem trobat vivint una situació d'impotència... molts, segur. Doncs la propera vegada que ens hi trobem a veure si som capaços de centrar-nos en la solució i no en el sentiment.

L'altre dia ho explicava un psicòleg: per sortir reeixit d'aquesta situació ens hem de centrar en el "què puc fer" i quan abans ho faci millor. Hem d'evitar expulsar el que sentim en aquell moment, que és una alarma d'ansietat, ira i tensió que només ens fa perdre els papers.


A veure si ens ensortim, jo ho intentaré.

9 comentaris:

fanal blau ha dit...

És un plantejament ben encertat, però és tan difícil no moure's des de les emocions i els sentiment...
Clar que des de el moment que en prenem consciència alguna coseta avançem...
Un petonarro!

joan gasull ha dit...

la millor solució sempre sol ser la que més ànsia ens dóna. I com més aviat l'apliquem millor.

Helena Bonals ha dit...

"lo mejor es enemigo de lo bueno", de totes maneres.

Violant d'Atarca ha dit...

Doncs a mi el que diguin els psicòlegs tant me fa: primer foto el crit i després,ja desfogada, reflexiono sobre com m'ho faré... i els papers no els perdo pas, faci el que faci els duc ben arrapadets al meu jo...
Aaaaahhhhhhh!! i ara, a actuar...!

lolita lagarto ha dit...

no ho sé.. no ho veig molt clar això que diu aquest psicòleg..depèn de quina sigui la situació d'impotència suposo..
sigui com sigui espero que ens en sortim!
ptnts

Rachel ha dit...

la impotència és una de les pitjors sensacions. la conec prou bé... intentarem aplicar-ho però quan apareix és perquè sento/penso que no puc fer res

maijo ha dit...

La impotència és una sensació que tots hem experimentat. Som éssers millorables, per lo tant és bo no deixar d'experimentar la millora en cada situació d'aquestes. Potser és la única cosa bona que en podem traure.

Ester ha dit...

Jo també ho intentaré! GRÀCIES Gemma

GEMMA ha dit...

Realment aquest sentiment és difícil de reconduir, però diuen que res és imposssible.

Sort!