dijous, 8 de novembre de 2012

Ressò

-Explica’m, tu, què és el sol. - El sol.
-Explica’m què és la lluna. - La lluna.
-I per què en Pere plora amb desconsol?
-Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.

-I les muntanyes què són? I els estels?
-No són més que els estels i les muntanyes.
-I aquestes canyes? I aquestes arrels?
-Doncs no són més que això: arrels i canyes.

-I aquesta taula? I aquest balancí?
I aquestes mans que fan ombra xinesa?
Digues: i el món? I l’home? 

-Heus aquí l’última forma de la saviesa:

Mira’t a fons, afirma sempre el que és
i aprèn amb seny que no pots fer res més.



Entre altres possibles lectures, apareix reflexat el bell misteri de la relació entre les paraules i les coses... 

(Poema de Joan Brossa, Eco, de Rua de llibres -1980-)

2 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Només sé que no sé res...

GEMMA ha dit...

El mateix dic, i a més crec que sóc lenta a més d'agradar-me la lentitud.

Petonet Helena.