dimecres, 17 d’octubre de 2012

Trajecte

Darrerament al parlar del futur estat de Catalunya, més d'un fa referència al seu viatge a Ítaca, i aquí tens el seu significat:

Hi ha un missatge que perviu des de més enllà del s.IX en l'imaginari popular de gran part del món occidental: la importància del trajecte.

La importància del viatge, simbolitzada per Ítaca (la pàtria d'Odisseu/Ulisses, protagonista de la cèlebre obra L'Odissea, el qual va tardar més de 20 anys en tornar de la guerra de Troia; anys en què, com tot heroi de novel.la èpica - d'aventures-, va haver de suportar una quantitat innombrable d'experiències, dures però enriquidores, que el van convertir en un home savi i experimentat), ha estat un tema recurrent en la història del món occidental, un tema que ens recorda la importància de "ara i aquí", de la necessitat de gaudir i saber aprofitar al màxim el present, el camí cap als nostres objectius, perquè és justament d'aquest camí on em traurem els fruits més saborosos, els més útils, els més enriquidors, els que ens farà com som i com anirem sent.

Allò important és doncs el camí... el viatge a Ítaca.


Per tant desitjo que el teu/nostre viatge, singular o plural, sigui sempre pròsper.

8 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Et desitjo el mateix, Gemma! Tots ens mereixem de trobar Ítaca.

joan gasull ha dit...

tots tenim el nostre Itaca parricular...hi hagi sort

Sílvia ha dit...

Quanta raó, Gemma! De vegades focalitzem tant en els objectius que ens oblidem de cuidar els detalls d'aquest viatge, ple de moments durs però també de petites recompenses que ens ajuden a avançar. Molt bon viatge a la nostra Ítaca particular, doncs!

Carme ha dit...

Molt maco i esperançador aquest post... hi hagi sort! com diu en Joan!

novesflors ha dit...

Ítaca són els nostres somnis, els que ens fan caminar, perquè sí, no hi ha més, el que val és el camí. Bon trajecte, doncs.

GEMMA ha dit...

Gràcies macos per la vostra empatia.

Assolir l'objectiu Ítaca és un estímul per a tots.

Bon dia a tots, companys de viatge.

Col·lectiu d'antiartistes ha dit...

Molt oportunament portes aquest significat autèntic de la Ítaca homèrica, després recreada per Kavafis i Llach, entre tants altres. Correm el perill d'enlluernan-nos en la fita i no atendre a tot el que encara ens queda pel davant. I justament aquests dies pensava en com seria interessant que tinguéssim en compte que la importància del viatge comença en ell mateix i que hem de ser capaços de gaudir de tot el que ens pugui reportar d'enriquidor mentre caminem.

Una abraçada.

Eduard

GEMMA ha dit...

Hola Eduard, sempre són ben rebudes i interessants les teves aportacions, que sàpiguem doncs atendre de la millor manera el trajecte que ens duu als nostres objectius.

Ítaca té lloc per a tots.

Salutacions!