dijous, 25 d’octubre de 2012

Renéixer

Fixa-t'hi... no t'hi quedis més atrapat/da.


Inicia el vol proposat, la vida és teva!

12 comentaris:

Carme ha dit...

I si no tens cap vol proposat?

GEMMA ha dit...

Hola Carme! Diria que podries quedar-te on ets, o... volar sense propòsit previ. Petons

Helena Bonals ha dit...

A mi m'agradaria de quedar-me en la infantesa per sempre, no pas alçar el vol per tornar a caure!

novesflors ha dit...

Que bonica, la cadernera, i quant de temps que no en veig cap!

joan gasull ha dit...

volar cada dia es la nostre tasca, encara que tornem al mateix lloc

maijo ha dit...

De vegades en tinc ganes. Potser que segueixi el teu consell.
Una abraçada, Gemma!

Núria Pujolàs ha dit...

Ahir al matí vaig volar...mmm! quanta felicitat! Un petó!

digue'm ariadna ha dit...

... I posar-se a volar, sense un propòsit previ, pel plaer de volar. I mirar avall, amunt, a dreta, a esquerra. I trobar una altra branca, una altra flor, o, inclús, un altre ocell que com tu, vola, simplement vola, pel plaer de volar...

David ha dit...

La vida és nostra i, ara ve el tòpic, curta. Tant si volem com si no, estaria bé que ho decidíssim nosaltres mateixos.
Salutacions!

Rachel ha dit...

Suposo que tot és posar-s'hi i amb la pràctica n'aprens, de volar, de dirigir-te cap on vols, però quedar-te atrapat..bufff! Només aporta impotèncoa. Millor volar i caure o perdre's...tot i que a vegades fa por, i la por, atrapa.
Bonic post, Gemma, bonic i encoratjador.
Una abraçada

A veces Eau, a veces Euria, parfois Idoia ha dit...

Arriba un moment que tenim que començar a volar, si o si...
Petons

GEMMA ha dit...

Hola Helena, sempre en la infantesa, per la seva innocència potser?... el desig del Peter Pan.

Hola Novesflors, a veure doncs si no trigas en veure una, no totes volen continuament.

Hola Joan, em fas pensar que com el temps corre nosaltres de fet volem!

Maijo, només es viu una vegada, almenys això ens sembla als que encara estem vius!

Hola Núria, quin gust això que dius, doncs que ho revisquis tants cops com et sigui possible!

Hola Ariadna, pel plaer de volar... fantàstic. Fer les coses pel plaer de sentir el gust que suposa fer-ho!

Hola David, tens raó, la vida és nostra, de fet la vida és de tots en plural, no és d'un en singular, però les decisions de cadascú respecte al gir/vol que ha de prendre la pròpia vida en particular diríem que és en singular, no? És el cas al que em refereixo en la imatge.

Que va abans els singular o el plural... tema de debat per mils d'arestes.

Hola Rachel, la por atrapa, diria que més val prendre el vol, encara que sigui de curta distància, perquè segurament avancem més que restar lligats a allò conegut, al desig de voler, a la frustació... i potser a la tristesa. Tot és molt complexa, però es tracta de créixer i avançar, al ritme de cadascú!

Hola eau, tens aró, hi ha moments que no podem dubtar ni pensar més, cal l'acció, cal posar-se a volar!


Gràcies a tots per les vostres, sempre ben rebudes, aportacions, que els nostres vols, singulars i plurals, resultin estar plens de gratificants aprenentatges i plaers!

Molt bon cap de setmana castanyer!