dilluns, 17 de setembre de 2012

D'una peça

Amb massa freqüència oblidem la importància fonamental de les paraules, del llenguatge, de la literatura. Els humans som animals de paraules, i l'aportació de paraules exactes, precises i genuïnes és el material amb què es construeixen les obres que llegim i escrivim. El llenguatge ens humanitza, i el llibre és l'altre nom del gran procés d'humanització d'aquests animals racionals que som. Com més paraules més humanitat, i com més expressió, més felicitat.

Necessitem les paraules -la literatura- per a la nostra ordenació interior, com instruments del nostre pensament -pensem amb paraules- i per disposar de prou material per expressar-nos, i una de les condicions per aconseguir la felicitat és que l'expressió no es quedi mai enrere de l'experiència. Hem de ser capaços d'expressar tot el que sentim i vivim, perquè tot el que se'ns quedi a l'interior inexpressat o mal epressat per manca de paraules suficients o d'un vocabulari aproximat i deficient, es converteix en obstacle per a la llibertat interior, en una molèstia per a la felicitat, i a la llarga aquests acumulació d'esperiències no dites o mal expressades produeix una explosió de violència cap a fora o una implosió nefasta cap a dins.

Així doncs, la primera exigència de tota literatura és la correcció, que el text estigui ben escrit. Un bon llibre és el que està ben escrit, i un mal llibre és el que està mal escrit. A més a més, el llibre conté i produeix altres beneficis secundaris, laterals, com són la informació que aposta, la seducció de trames, el plaer de l'evasió, les experiències que el lector viu per mitjà de personatges interposats etcètera, fins i tot l'augment de l'eloqüència processal, amatòria o de controversia, però la paraula, la bona escriptura, és la base, el benefici principal. Si la història fos l'element principal, els missatges de socors serien els textos més importants de la literatura.


El poeta rus Joseph Brodsky arriba a dir que si les autoritats coneguessin els beneficis immensos que proporcionen les paraules, la bona literatura, dedicarien més diners als pressupostos d'educació i cultura, perquè haurien de dedicar menys recursos a la sanitat. Diu també que hauríem de dur sempre a sobre un paper per anotar al llarg del dia les paraules i frases noves que ens arribessin, de la mateixa manera que portem sempre amb nosaltres la targeta de crèdit, cosa que demostra que estem més atents als nostres interessos monetaris que a l'increment del nostre cabal intel.lectual.

Extret del llibre La lectura i els llibres, d'Emili Teixidor, un seguit de reflexions que l'autor va recollir al llarg de la seva vida sobre la lectura i la seva importància, perquè segons va dient en aquest llibre: llegir no és tan sols un plaer, sinó també ens ajuda a entendre millor el món, a enfrontar-nos amb les nostres emocions, a madurar, i a ser persones més completes.

M'encanta aquesta darrera idea, per tant... procurem ser persones més senceres.

5 comentaris:

novesflors ha dit...

Sí, n'estic segura de la importància de la lectura tot i que jo no llig tant com m'agradaria...

Sílvia ha dit...

Jo també penso que llegir és saludable i eixampla la ment. M'agrada la cita del poeta Brodsky, estaria bé que li'n fessin més cas els que manen. Bona setmana, Gemma!!

Helena Bonals ha dit...

Hom pot treballar de qualsevol professió, però ser filòleg no és només una feina, és una dèria que no es satisfà amb tots els diners del món.

Carme ha dit...

Sense la lectura, crec que no podria sobreviure... :)

Sempre m'ha ajudat a construir el meu món interior i particular.

GEMMA ha dit...

La lectura és intrínsica en nosaltres, i en mi cada dia més.

Molt bon dia princeses!