dimarts, 17 de juliol de 2012

Resplendor

L'altre dia veia un reportatge sobre Finlàndia, algú ja ha vist l'espectacle cromàtic de l'aurora boreal?

Aquest fenòmen consisteix en una resplendor que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la terra. A les latituds en l'hemisferi nord es coneix com aurora boreal, batejat amb el nom de Galileu Galilei, en referència a la deessa romana de l'alba Aurora i el seu fill, en representació dels vents del Nord. Normalment es veuen més intensament durant les temporades de setembre a octubre i de març a abril. A les latituds de l'hemisferi sud es coneix com aurora austral. Les aurores no són exclusives de la Terra, ja que també s'observen a d'altres planetes del sistema solar com Júpiter, Saturn, Mart i Venus.

L'aurora típica és una resplendor difusa i estesa en forma de cortina. De vegades es formen arcs que poden canviar de forma constantment. Cada cortina es compon de diversos raigs paral·lels i alineats en la direcció de les línies de camp magnètic, la qual cosa suggereix que el fenomen al nostre planeta està relacionat amb el camp magnètic terrestre. Diversos factors addicionals poden provocar a les aurores l'aparició de línies amb un color específic.


A través de la història la gent ha estat escrivint i parlant dels sons associats a les imatges de l'aurora. El danès Knud Rasmussen, explorador efecte va esmentar que el 1932 es descriu com el de les tradicions populars dels esquimals de Groenlàndia. Els mateixos sons en el mateix context s'esmenten per l'antropòleg canadenc Ernest Hawkes el 1916. Avui en dia, moltes persones segueixen aquests sons en la presentació d'informes, encara que les seves gravacions mai han estat publicades, i que hi ha problemes científics amb la idea d'escoltar sons procedents d'aurores. L'energia de l'aurora i altres factors fan que sigui poc probable que els sons arribin a terra, i fer coincidir els sons amb els canvis visibles de la matinada, existeix conflicte amb el temps necessari per a la propagació del so que es pot escoltar. Algunes persones especulen que un fenòmen electrostàtic induït per aurores podria explicar els sons.
 
Les aurores polars es visualitzen a les zones properes als pols, tanmateix en ocasions molt poc freqüents s'han visualitzat a latituds molt inferiors. Està documentada la visió d'una aurora boreal a Catalunya el 25 de gener del 1938.

Jo el tinc pendent, però estic preparada per viure uns quants dies plens de nit sota el seu efecte... i d'imatges encegadores n'hi ha tantes com un vulgui.

6 comentaris:

Sílvia ha dit...

Ha de ser espectacular... jo també la tinc pendent! Ens haurem de conformar amb les imatges, de moment. Que tinguis un dia ple de llum, Gemma. Petons

Carme ha dit...

No n'he vist mai cap i m'encantaria.

Vaig anar una vegada a Islàndia però era l'estiu i això s'ha de veure a l'hivern quan és més fosc.

ha de ser màgic i espectacular.

Bon dia, Gemma!

novesflors ha dit...

Supose que deu ser un espectacle inoblidable. Si finalment vas, ja ens ho contaràs.

Clidice ha dit...

Mentiria si digués que no la voldria veure. Ha de provocar una sensació d'irrealitat gairebé perfecta. Caldrà anar fent bossa!

Ariadna ha dit...

Jo he viscut el fenomen contrari, el sol de mitjanit. Algún dia segur que veurem aurores boreals, tot és proposar-s'ho!

maijo ha dit...

La tinc a la llista de vacances pendents. Qualsevol dia d'aquests faré un pensament :D
Una forta abraçada, Gemma.