diumenge, 22 de juliol de 2012

Dubte

El dubte constitueix un estat d'incertesa i un límit a la confiança o la creença. Pot projectar-se en els camps de la decisió i l'acció, o afectar únicament a la creença i a la fe. Si li precediex una "veritat" convencionalment acceptada, el dubte implica desafiar aquesta.

Per arribar a aquesta primera veritat, que fonamenta la raó humana, cal fer el procés de posar entre parèntesi el que creiem saber fins a tenir un criteri que ens permeti distingir si allò que sabem és prou ben fonamentat o no. Per Descartes el dubte és una forma de posar en crisis el coneixement rebut i encara no prou clar i distint.  El dubte només és interessant com una etapa (provisional) fins deixar de dubtar... 


Recomano anar a veure l'obra de teatre que aquests dies fan dins el Festival del Grec, Dubte, a més de la seva excel.lent interpretació i fina ironia, l'exposició temàtica interroga als assistents entorn del dilema en que es troba la raó alhora d'identificar la veritat. I d'una manera o altra un s'hi pot identificar, doncs malgrat que intentem no tenir prejudicis, seguim tractant amb aquests.

8 comentaris:

Ariadna ha dit...

Sé quina obra dius. I tinc un dubte... té a veure amb aquella peli que també es deia el dubte? És el mateix argument?
http://youtu.be/Ocrii-YdneQ

Helena Bonals ha dit...

Dubtar és de savis, diuen (els que deuen ser savis).

Carme ha dit...

Ja no seré a temps a anar a veure l'obra, però per molt incòmode que ens pugui ser el dubte en alguns moments, en la majoria dels casos és força reconfortant.

Helena, m'has fet riure jo podria dir: Dubtar és de savis, diuen (els que deuen dubtar)

Rachel ha dit...

En una pel.li (Mr.Nobody)que a mi ,personalment m'encanta es diu "que mentre dubtes tot segueix essent possible, per això és tan difícil decidir"

David ha dit...

Sense dubte no hi ha progrés, oi?

GEMMA ha dit...

Hola Ariadna, si que té a veure, tant la peli que comentes com l'obra de teatre parteixen del text del nord-americà John Patrick Shanley. Per cert miraré de veure la peli, a veure com tracten el tema. Salut!

Sílvia ha dit...

Doncs, jo també vull dubtar de tot. Recordo que el primer dia de feina el meu cap em va dir que havia de dubtar de tot, fins i tot del que sé del cert. Devia ser molt savi! M'apunto l'obra, i si no puc anar-la a veure, la pel·lícula. Bon dia, Gemma!

GEMMA ha dit...

benvinguts els vostres comentaris.

Penso que per a l'inici d'alguna cosa dubtar està molt bé, i sembla que és recomanable, i de savis; però si el dubte no cessa passant a un altre estat més convincent, aleshores... haurem de passar a acceptar el risc d'equivocar-nos en l'elecció o decisió, no?

I una diferent qüestió és dubtar de coses de les que no en tenim proves.

Uf, quina calor!

Salutacions a tots.