dilluns, 11 de juny de 2012

Fum

L'art existeix perquè la vida no és suficient.  Són paraules del poeta brasiler i crític d'art  Ferreira Gullar.


(A la imatge un fragment d'un dibuix preciós de la Maijo)

12 comentaris:

Carme ha dit...

:) ara, en aquest moment, em sento privilegiada... i tu ja saps perquè... :) sé veure us més enllà del fragment. A ella i a tu!

Preciós, preciós i la frase m'encanta, de veritat. No saps quantes vegades m'ha fet sentir "malament" i culpable, la sensació que la vida no m'és suficient...

Eiiiii! que no sóc l'única que ho ha viscut així en algun moment.

Intentarem posar-hi tot l'art que necessitem a la vida, perquè finalment ens sigui suficient.
Bon dia, gemma!

Helena Bonals ha dit...

M'agrada molt aquesta frase. I el dibuix que l'il·lustra, també. Distorsiona la realitat al gust de l'artista. No és el mateix l'art que la vida.

XeXu ha dit...

Podríem dir que l'art existeix per demostrar que la vida és alguna cosa més que subsistir i deixar passar el temps.

Sílvia ha dit...

M'encanta la frase, Gemma! Jo penso que l'art omple el buit de la vida i la vida el de l'art. No són el mateix però es complementen. Que tinguis un bon dilluns, ben ple d'art i de vida ;)

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Preciosa combinació!

maijo ha dit...

Aquesta frase me l'ha pres de la boca :)
Donar sentit a la vida mitjançant la creació... Ho he pensat tantes vegades! L'art existeix perquè hi ha necessitat de crear per a sentir-se viu.
Petonets, Gemma.

novesflors ha dit...

Lamente dissentir de la frase (o no ho lamente, hi ha d'haver opinions variades). Jo crec que l'art forma part de la vida, no comprenc l'art fora de la vida.

novesflors ha dit...

Se m'oblidava, el dibuix de Maijo m'encanta.

Jordicine ha dit...

N'estic completament d'acord. Hem de llegir, anar al cinema, veure obres d'art... fer coses que ens permetin no pensar massa. ;) Un petó.

GEMMA ha dit...

Hola Carme, jo també trobo que és una frase on queda molt clar el perquè de la necessitat de l'expressió personal en el llenguatge que cadascú li sigui més còmode. Suficient no sé si arribarà a ser mai, però que ens aporta benestar segur. Petonet!

Hola Helena, comparteixo el que dius: no és el mateix l'art que la vida, aquesta també és una cita per recalcar; va a ser una altra manera de dir el mateix.

Xexu, no sé si comparteixo el que dius, doncs hi ha moltes altres alternatives per no viure la vida passant-la només, i no es considerarien art.

Hola Sílvia, es complementen sent realitats totalment diferents.

Hola Núria, precioses realitats doncs.

Hola Maijo, llegir ens dóna la possibilitat de coneixe'ns i definir-nos, passa sovint que de sobte trobem les paraules exactes per expressar allò que sentim, i és un moment molt agradable, ara ja ho tens expressat doncs, que bé!

Hoal Novesflors, l'expressió artística forma part de la vida pel fet que si no estem vius no podem fer art. però això no deixa de donar-li veracitat a la cita. Hi ha una força interna que sorgeix d'un mateix (no de la matexia manera en cadascú) per la necessitat vital d'expressar i donar forma a allò que sentim.

Dóna per parlar i debatre, interessantíssim tema.

Hola Jordi, no és incompatible pensar i fer art, de fet cal pensar el que un fa, no trobes? Encara que suposo que entenc el que dius.


Gràcies macos per les vostres interessants aportacions. Aquesta és una cita que dóna per parlar llargament entre tots i potser al final trobariem una nova cita més encertada per a tots.

Bona setmana!

Col·lectiu d'antiartistes ha dit...

Et copio el que he comentat arran del darrer apunt d'Apunts de metafísica quotidiana:
Suposo que hi ha moltíssimes raons per escriure, i com bé dius moltes concorren en un mateix escriptor. Però segurament també moltes tenen a veure amb aquesta sensació de confrontació o desacord amb el món com a impuls (...) En aquest sentit, és un substitut innocu del suïcidi.
Ja he dit en algun lloc (em citaré a mi mateix... crec) que jo escric per viure el que no he viscut, més que per reviure el viscut.

Fi de l'autocita. Salutacions, a tu i l'artostassa de la Maijo!

GEMMA ha dit...

Hola Eduard, diria que a més de l'impuls de confrontació o desacord també estaria el del pol oposat, el de satisfacció i enamorament o plaer per la vida. I estic d'acord en que és una manera de viure el que un no ha viscut.

Gràcies per l'aportació, sempre tant interessant.