dimecres, 9 de maig de 2012

Trobadors

Partint de que aquests dies -del 8 al 17 de maig- té lloc el XVIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona, exposo aquí els orígens de la poesia:

Amb el naixement de la poesia trobadoresca a final del s.XI assistim a un fenòmen cultural insòlit i de capital importància per a tota la posteritat literària europea: l'aparició d'una poesia culta en llengua vulgar. Amb anterioritat del primer trobador d'obra conservada -Guilhem de Peitieu (1071-1126)- ja hi havia poesia culta, però era escrita en llatí i conreada principalment per monjos i clergues. També hem de suposar, perquè en tenim notícia però no ens ha pervingut, l'existència d'una poesia en llengua vulgar. Es tractava d'una poesia popular, de cançons que acompanyaven els camperols mentre feinejaven el camp o guardaven bestiar, o celebraven les festes com les que tenien lloc a l'entrada de la primavera.


Les llengües romàniques eren el vehicle d'expressió del poble, de la gent comuna, d'aquells que no eren dignes de cap protagonisme històric ni cultural. Per la qual cosa, l'encreuament sorprenent entre un vehicle lingüístic poc preuat  (la llengua romànica) i un mitjà d'expressió elevat (la poesia culta) suposa una revolució, perquè unicament dignifica alguna llengua, sinó que permet als laics accedir a la cultura, esberlant per sempre més la dicotomia entre clergue-culte / laic-inculte.

Els mitjans de producció i de recepció d'aquesta lírica "nova" són ben diferents dels que transmeten la poesia en l'actualitat. Un poema és una cançó, és a dir, un producte poètic i musical. I el trobador és poeta i músic alhora, destre tant en l'art poètica i retòrica, que assimila fonamentalment de la tradició mediollatina, com un virtuós de la composició musical, que manlleva en bona part de l'art litúrgic medieval. Per tant, la poesia neix per a ser cantada, davant d'un auditori, tasca que realitza el joglar, un professional del cant i de l'art instrumental, que va de cort en cort cantant els poemes que ha elaborat el trobador. Els trobadors entenen l'activitat poètica com un art de la creativitat lingüística, que és inventiu i artesanal alhora. 

(Extret de l'Antologia de la poesia catalana; de Rosa Delor, Isabel Grifoll i Lluïsa Julià. A la imatge el trobador Guilhem de Peitieu)

5 comentaris:

Clidice ha dit...

Ai aquells vells temps del fin amor! els trobadors i les trobairitz!

fanal blau ha dit...

Genial, l'apunt!
Ahir vaig anar a la Nit de Poesia al Palau, com a acte inicial d'aquest Festival.
Espero poder gaudir d'algun més dels actes!
Una abraçada, Gemma. :)

novesflors ha dit...

Molt interessant la poesia trobadoresca i l'amor cortés, un trampolí perquè amb el temps es passés d'una poesia en occità a la poesia en català ja al segle XV.

(La paraula que he apadrinat no és una màscara (va sense accent), sinó embrutar amb el sutge).
Gràcies per venir.

David ha dit...

Aquest festival de poesia sempre és interessant.
No sé on vaig llegir que els trobadors es van inventar l'amor tal i com el coneixem avui en dia. No sé si és exagerat o no, però en tot cas il·lustra la importància de la poesia en provençal. Salut, Gemma!

GEMMA ha dit...

Des dels trobadors poesia i amor són indissolubles. La història de la poesia europea és també la història d'una recerca i investigació sobre l'amor.

Bona setmana a tots, i si hi ha poesia trobadoresca millor.