dimarts, 29 de maig de 2012

Quatre paraules

Enllaçant amb l'entrada de la Marta en el seu bloc A la llum d'un fanalet, aquí un altre poema de l'escriptor i pintor gironí Narcís Comadira:

Mig en somnis, un àngel
se m’apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.
Vull treure-me’l de sobre,
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
m’és igual. Vull dormir.
Però ell insisteix.
Té, diu: quatre paraules:
món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé
ja t’he fet el poema.
Jo li dic: si escric món,
bé hi hauré d’afegir
desastres, fam i guerres.
Si escric país, ja entro
al territori foll
de l’ésser i dels fantasmes.
I si escric llengua, veus?,
el dolor em trenca l’ànima.
No puc escriure més.
I em diu: tu escriu amor
pel món i pel país
i per aquesta llengua
que es mor i et trenca l’ànima:
veuràs que encara pots
fer aquest i mil poemes.




 (Poema Quatre paraules, i pintura Paisatge, les dues composicions són seves)

5 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

no en sabia res de la seva pintura, aquesta m'encanta!

novesflors ha dit...

El poema sí que el coneixia, és el que va escriure par al Dia mundial de la poesia, però de la seua pintura no havia vist res.

carina ha dit...

Ostres, m'encanta la seva pintura, quin quadre més xulo! Té un estil molt semblant al d'una artista lleidatana que pinta sobre seda i es diu Txell Tehàs (http://www.txelltehas.com/)

fanal blau ha dit...

Com ha dit novesflors aquest poema jo també el vaig acostar el dia mundial de la poesia: un regal immillorable.
Gràcies per acompanyar-me en la seva companyia.
Un petó, Gemma!

GEMMA ha dit...

Doncs jo desconeixia tant el poeta com el pintor. Veig que vosaltres però ja anàveu apreses.

Bon cap de setmana, i si hi ha bany molt millor, diria jo.