dilluns, 21 de maig de 2012

Modèstia

Només sé que sé que no sé res va manifestar Sòcrates en una declaració d'humilitat. Una paradoxa, doncs Sòcrates aparenta que no sap res, quan sí que sap que no sap res; la instruïda ignorància del qui assumeix amb modèstia sincera que li queda molt per aprendre.


I és que m'agrada molt aquesta frase, reconéixer la pròpia impossibilitat de fer-se amb el sencer coneixement. El saber pot ser un propòsit, però és un repte perdurable.

7 comentaris:

Sílvia ha dit...

A mi també m'agrada molt. La modèstia sincera i el reconeixement de les pròpies limitacions és una gran qualitat humana. Bon dilluns, Gemma!!

Alyebard ha dit...

La base de tot coneixement és que no se'n sap mai prou.

XeXu ha dit...

Per anar bé, no deixem mai d'aprendre. En el moment que ens pensem que ho sabem tot, ja estem venuts. Una mica d'humilitat sempre va bé, i ser conscients de les nostres limitacions, que tots les tenim. Segur que això Sòcrates ho tenia claríssim.

joan gasull ha dit...

saber on som i el que podem donar de nosaltres mateixos és bàsic per la subsistència digne

novesflors ha dit...

Sempre estem aprenent i, tanmateix, no sabem res de res. Pensem, si no, en l'Univers...

maijo ha dit...

Tenim una vida tan curta... i tanta gana de saber. Ara a mi ja se'm comencen a oblidar coses. Ho podria veure com un problema perquè a mesura que aprenc oblido, però ho accepto, crec que això és ser realista i coneixedor de un mateix. M'imagino que Sòcrates només pretenia ser sincer.

GEMMA ha dit...

Doncs a aprendre tantes coses com poguem, i si no sabem segons què, sempre serà aleshores moment per aprendre-ho.

Bon dia de dijous, ja calorejat.