dimecres, 23 de maig de 2012

Gourmet

Si ets una persona amb gust delicat i exquisit paladar, coneixedora dels plats de cuina  significativament refinats, que té la capacitat de ser catadora de talents de gastronomia al provar el nivell de sabor, finura i qualitat de certs aliments i vins, aleshores segurament hauràs sentit parlar dels següents termes i sabràs concretament que són: burrata, fugu, galanga, izakaya, kobe, gastrobar, kaiseki, kopi luwak, icewine, matxa, ponzu, lukum, macarons, soba... (sferificació, molecular...). Aquí et poso algunes definicions:

Burrata: crema de formatge fresc italià.
Fugu: peix globus, i degut a que és mortalment verinós si es prepara incorrectament, s'ha convertit en un dels plats més célebres i notoris de la cuina japonesa.
Galanga: popularment anomenada gingebre de Siam o galanga de Java.
Izakayaés un bar o restaurant típic japonés, que a més es poden trobar a les ciutats més cosmopolites del món. El menjar se serveix en racions no massa grans, i sempre pensat per compartir i no com plats individuals.
Kobe:  és una ciutat del Japó, la vaca de Kobe està considerada la més bona del món.
Gastrobar: es denomina així a un bar-restaurant que procura apropar l'alta cuina a les classes més populars servint tapes d'autor a preus assequibles, almenys aquesta és la intenció.
Kaiseki: era un menjar lleuger servit a la cerimònia del té japonès però ara es fa servir com a entrada en els restaurants japonesos.
Kopi luwak o cafè de civeta: és un dels tipus de cafè més cars del món. Es fa mitjançant la ingestió i el pas de les baies de cafè pel tracte digestiu de l'animal civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus), o altres civetes, quan aquest animal les defeca, les llavors de cafè mantenen la seva forma original. (D'aquest tipus de cafè en vaig parlar en una anterior entrada).
Icewine o vi de gel: no és un vi fred com es podria pensar, sinó un vi molt dolç provinent d'un raïm congelat el qual neix principalment de raïms Riesling i Vidal congelats per l'hivern (també s'usa Chenin Blanc, Chardonnay, Semillon i fins Merlot entre altres), ja que resisteixen temperatures per sota del punt de congelació. Els majors productors d'Ice Wine en el món són Canadà, Austria i Alemania
Matxa: és un té verd mòlt emprat a la ceremonia japonesa del te.
Ponzu: és una salsa emprada a la cuina japonesa, elaborada amb mirin (condiment dolç), tonyina, vinagre d'arròs... 
Lokum: és un dels dolços més antics del món, d'origen turc. Es tracta d'un dolç fet amb almidó i sucre. Sol aromatizar-se amb aigua de roses o amb llimona, i té una consistencia suau i lleugerament enganxosa. 
Macarons: és un pastisset tradicional francès fet de clara d'ou, ametlla mòlta, sucre glas i sucre. El dolç procedeix del segle XVIII, sorgint del forn del pastisser de la cort francesa com cúpules rodones amb base plana semblants a merengues. Els macarons es fan d'una àmplia varietat de sabors, segons la confiteria i l'època de l'any.
Soba: s'utilitza comunament per referir-se als fideus fins emprats en la cuina japonesa elaborats amb farina de fajol. Se serveixen freds amb una salsa o brou en què se'ls submergeix, o en brou calent com el ramen. D'altra banda, és molt comú al Japó referir-se als fideus fins com soba en contrast amb els udon que són tallarins gruixuts elaborats de blat.

De tota aquesta petita col.lecció esmentada (la majoria de procedència japonesa) només he provat els macarons (i no macarrons) i m'agraden, probablement tu també els hagis tastat, però per si de cas no és així, aquí et mostro com són:


I diuen (alguns) que aquest seguit de termes que t'he enllistat són la clau del llenguatge culinari cosmopolita. Fins i tot existeix el que es coneix com a fooding que és la jerga del siberita contemporani: food (menjar) + feeding (sentiment). 

Una proposta gustativa més.

4 comentaris:

Sílvia ha dit...

Acabo de veure que sóc una inculta en llenguatge culinari cosmopolita. Hauré de provar alguna d'aquestes delícies per començar a fer fooding. Molt interessant!

GEMMA ha dit...

Tant és, i que més dóna Sílvia! Només és una petita curiositat, per cert un tant sofisticada.

Bon cap de setmana.

annna ha dit...

Hola Gemma,

Aquest post m'ha recordat algun dels viatges que he fet!
Moltes gràcies pels bons records.

Feia temps que no et deixava cap comment, és per dir-te que continues tenint un blog fantàstic!

annna :*

GEMMA ha dit...

Hola Annnnnna!!

Quan de temps sense llegir-te, em fa il.lu fer-ho ara. Que tal tot? Ja vaig veient que el teu bloc el mantens viu i vas penjant entrades.

Viatjar implica ampliar-se, i el gust per suposat un l'engrandeix, doncs ens hem d'alimentar quan estem fóra, oi?

Bons nous viatges, i exquisits sabors!

Ens llegim, sigui al ritme que sigui.

Una abraçada, i records a l'altra Anna.