dilluns, 16 d’abril de 2012

Mosaic

El paviment hidràulic que es troba a molts pisos de l'Eixample està lligat al moviment modernista, i per això a Barcelona hi és tan present. Va ser una tècnica importada de França que va tenir molt èxit entre les famílies de l'alta societat barcelonina.

Un dels fabricants més destacats va ser
Escofet, que va col·laborar amb arquitectes com Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, i Gaudí, fent mosaics hidràulics singulars, com ara els que trobem a l'interior de la Pedrera, de forma hexagonal i de color verd poma, que després van inspirar els panots de Passeig de Gràcia.


Com passa amb tantes coses, va arribar una època en que molta gent, amb la intenció de ser pràctica o voler canviar, els va cobrir amb materials com ara el parquet flotant o ceràmica més moderna i uniformitzadora.


Actualment existeix un cert consens en donar valor a aquestes ceràmiques i per tant es fa l'esforç de conservar-les, i se segueixen produint de manera artesanal, així que es poden considerar peces úniques.

 
Fins i tot es fan tallers per a qui tingui ganes d'aprendre'n. Aquí pots veure i seguir el procés de fabricació de paviment o sòl hidràulic:



7 comentaris:

Col·lectiu d'antiartistes ha dit...

Gaudí, Domènec i Montaner o Puig i Cadafalch no haguessin pogut edificar els seus singulars monuments arquitectònics sense una colla de valuosos artesans que podien dur a la pràctica amb senzillesa i virtuosisme les seves idees. just el que avui hem perdut: aquest nivell d'ofici entre l'artista i el simple col·locador de materials en sèrie.

Audrey ha dit...

Uns amics el conserven en el seu pis, és un petit tresor!, tota una feina d'artesania...

Gràcies per compartir el video, és curiós!.

Abraçada!

joan gasull ha dit...

sóc dels que sempre que puc aconsello guardar aquest tipus de paviment....apart de que no n'hi ha cap amb un millor resultat com aquest

Helena Bonals ha dit...

M'agraden molt aquestes superfícies, que envelleixen bé, no com les coses modernes, que es tornen lletges, deia Espinàs.

GEMMA ha dit...

Interessants comentaris, els vostres. temps enrera només hi havia artesania.

Considero que l'artesania és un camp de gran valor. I ser artesà és un ofici preciós, treballar amb les mans és un exercici d'enginy grandiós.

Jo de gran voldria ser una artesana en majúscula! O a l'altra vida...

Bon dia macos.

ullsverds ha dit...

Jo vaig viure 8 anys a un poblet dit Lletger amb totes les rajoles de terra pintades a mà. No hi havien dues d'iguals, tot i que a simple vista ho semblessin.
Era una de les coses que més m'agradaven d'aquella casa.

GEMMA ha dit...

Lletger???

Encara existeix aquest punt de l'univers? Creia que l'havien sanejat.

Salutacions!