dijous, 19 d’abril de 2012

Mandolina

Una mirada ben personal, del tot poètica, sobre el llenç del pintor:

La tela blanca és com una pols que recobreix l'autèntic quadre. Cal netejar-la. Tinc un raspallet per alliberar el blau, un altre pel vermell o el verd, els meus pinzells. Quan he netejat bé apareix tot el quadre.


Cita del pintor francès  Georges Braques, a la imatge el quadre Dona amb mandolina, 1912, d'estil cubista ben proper a Picasso, de fet tenen obres que no sabries dir de qui és realment cadascuna, encara que aquest darrer va anar més enllà.

Miraré doncs de treure la pols jo, a veure quina preciositat me'n surt.

6 comentaris:

Sílvia ha dit...

És una metàfora boníssima, presuposa que l'autèntic quadre ja és en cada tela blanca i que només l'hem de descobrir, alliberar. Som-hi, doncs, a veure què surt. Molt bon dia!

lolita lagarto ha dit...

doncs sí, raspallarem raspallarem i potser ens en sortirem..!:)

Helena Bonals ha dit...

La interpretació també seria dins la tela!

GEMMA ha dit...

L'art és creació però també metàfora.

Bon dia de dimarts!

Ester ha dit...

M'agrada molt la frase d'aquest gran artista!
Gràies Gemma

GEMMA ha dit...

Gràcies a tu, Ester,per passejar-t'hi.
Petons!