diumenge, 18 de març de 2012

Tal qual

Després de llegir l'entrada del bloc Col.lectiu d'antiartistes, que recomano descobrir a qui encara no el coneix, deixo transcrit un poema de Gabriel Ferrater:

Tant de sol als turmells,
de mar llisa i daurada.
Agafades de mans,
no es diuen res. Carrers
d'homes rancuniosos
perquè no hi ha cap home
com ells, que elles coneguin.
Ara no van enlloc.
Tornen del sol. Travessen
tardes llargues, carrers
de mots incomprensibles.
No s'enduen records.
Volen només saber
que s'agafen de mans
i van juntes, per un
carrer de l'estranger.



I és que la maca amistat es conforma d'un de so de vida còmplice, el de la vida mateixa, sense barroquismes.

(Poema del reusenc Gabriel Ferrater, Dues amigues dins de la publicació Les dones i els llibres)

6 comentaris:

Col·lectiu d'antiartistes ha dit...

"No s'enduen records". La memòria és un exercici constant en la poesia ferrateriana.
Moltes gràcies per la teva referència al meu bloc, Gemma, i pel teu comentari.
Una abraçada.
Eduard

Audrey ha dit...

Em quedo amb Volen només saber
que s'agafen de mans
...ben cert que l'amistat és un tresor!. Gràcies per la descoberta.

Abraçada!

Sílvia ha dit...

M'agrada el que comentes, que l'amistat bonica es forma amb el so de vida còmpoice, sense barroquismes. Molt cert!

novesflors ha dit...

En llegir el poema m'ha fet l'efecte que eren dues amants. Potser estic equivocada.

Violant d'Atarca ha dit...

Jo també crec que són dues amants.
Tenint en compte que en Ferrater va morir a principis dels 70, aquesta poesia pot ser un clam contra els prejudicis envers les relacions no heterosexuals. De totes maneres, estimar i amistat van agafades de les mans, com aquestes dues valentes dones, que en aquella època treien el seu amor a passejar pels carrers -que sentien estrangers- enmig de la incomprensió d'aquells que no pensen per si mateixos...

GEMMA ha dit...

De res Eduard, després de llegir la teva entrada m'ha sorgit aquesta meva. Tinc ganes de llegir a en Ferrater, el llibre citat pot ser-ne un possible, ja el tinc anotat.

Audrey, penso que agafar-se de les mans és un gest amistós de pes. De res!

Silvia, veig que ets de les meves, trobar aquesta soltura_naturalitat és una joia molt valuosa.

Novesflors, potser si que ho siguin, a mi no m'ho ha suggerit, però diria que la lectura accepta les dues versions.

Violant, com contestava a Novesflors la vostra interpretació és una altra possible lectura, ha estat interessant descobrir-la. Miraré d'investigar sobre el poema per veure si se sap del cert per on va la mirada de les paraules del seu poeta. M'ha agradat això que dius de "treure l'amor a passejar", que també podria voler dir tenir la intenció d'ensenyar-lo.

Bona tarda de dimecres a tots!