dimarts, 13 de març de 2012

Contacte

Si sóc el teu nadó, si us plau, toca'm. Necessito de la teva carícia d'una manera que potser mai sàpigues. El teu afecte transmet seguretat i amor.

Si sóc el teu nen, si us plau, toca'm. Encara que jo em resisteixi. Insisteix, demostrant una manera
d'atendre les meves necessitats.

Si sóc el teu adolescent, si us plau, toca'm. No pensis que per estar crescut, no necessito de les teves abraçades afectuoses d'una veu tendra. Quan la vida es fa difícil, el nen que hi ha en mi et torna a necessitar.


Si sóc el teu amic, si us plau, toca'm. Res com una abraçada afectuosa per saber que jo t'importo.
Un gest d'afecte quan estic deprimit em garanteix que sóc estimat, i em reafirma que no estic sol. El teu gest de consol potser és l'únic que jo aconsegueixi.

Si sóc la teva parella, si us plau, toca'm. Potser pensis que la teva passió n'hi ha prou, però són els teus braços els que detenen els meus temors. Necessito del teu toc tendre, per recordar que sóc estimat tot just perquè jo sóc jo.


Si sóc el teu fill adult, si us plau, toca'm. Encara que tingui la meva pròpia família per abraçar, encara necessito els teus braços quan em faig mal. No tinguis por, toca'm.


Si sóc el teu pare, ja gran, Si us plau, toca'm. De la mateixa manera que em tocaven quan jo era petit, i dóna calor al meu cos cansat amb la teva proximitat. La meva pell, ara marcada, necessita ser acariciada. No tinguis por, toca'm.


Si sóc molt vell, t'ho demano, toca'm, no saps el que enyoro saber que no sóc un destorb, i que vull sentir que em volen com abans.


Toca, ara, perquè puguis sentir la vida!



Un component imprescindible.

(Text rebut per mail, desconec l'autoria)

10 comentaris:

mar ha dit...

preciós!
abraçar i ser abraçats ens cal i molt!
gràcies per recordar-m'ho!

petons bonica!

fanal blau ha dit...

Imprescindible!
I necessari!
I tan bonic com és...

Bon dia, bonica!
Una carícia! :)

XeXu ha dit...

El contacte és molt necessari, sempre i quan sigui volgut. Hi ha qui toca massa i ens fa sentir violents perquè ni li hem demanat ni ho volem. Però un contacte volgut demostra moltes coses.

joan gasull ha dit...

I a cada moment la seva intensitat, donar feliçitat és tant fàcil

Helena Bonals ha dit...

Es diu molt "una abraçada" que no es fa mai. Ho trobo a faltar.

Clidice ha dit...

Estimar i tocar han d'anar del bracet. Per això no cal tocar a tothom, però si als que estimes :)

Violant d'Atarca ha dit...

Potser ens hauríem de tocar més tots plegats. Ho dic perquè en la nostra societat, en culturitzar-nos, ens han incultat un cert tabú amb això de les tocamentes. Sembla que només ens poguem abraçar, acaronar, tocar amb aquelles persones més íntimes i en segons quins contextes, tret de la parella. Ho dic perquè fa anys, vaig fer coneixença amb gent argentina i em van dir que estaven encantats amb els catalans en general, només els molestava quan en interaccionar i mostrar afecte o entesa envers nosaltres, o el que fos mitjançant el tacte, donàvem, segons com, mostres d'incomoditat. Bé, això és un fet cultural i ja està. De totes maneres, jo crec que d'uns anys ençà la gent ens toquem més que no pas en èpoques pretèrites. I, a més a més, s'ha de respectar la manera de ser de cadascú en aquest aspecte.
A mi m'agrada molt tocar i ser tocada quan tinc una relació especial amb algú, d'amistat íntima, de parella o el que sigui. Em relaxa moltíssim, m'eleva l'autoestima, em plau rebre i donar afecte, sentir-me i fer sentir a l'altre l'estimació i respecte que ens tenim, gaudir de la sensualitat del tacte, trobar-hi consol, confort, gaudi tant a nivell físic com espiritual i m'agrada també molt donar la mà a les persones velles (em diuen "no facis servir l'eufemisme gran: sóc vella!") que ho necessiten perquè ningú ja els vol tocar.
Ah! i, una mostra de que tocar-se és necessari per a la salut, són les sessions de massatge a que molta gent és afeccionada.
Petons i tacte!!

GEMMA ha dit...

Mar, de res!

Marta, imprescindible, bonic, necessari... vital!!

Xexu, entenc que hi ha persones molt tocones, sempre hi ha extrems en tot. Ens referim al volgut i còmode per tant, el que demostra com tu dius moltes coses maques.

Joan, la intensitat i el moment en que es dóna és de pes.

Helena, doncs a veure si el dia que ens veiem ens regalem una abraçada!!!

Montserrat, tocar als qui estimes i sent un afecte, és veritablement quan et ve de gust tocar.

Carai, Violant, quanta inspiració has deixat impresa en el teu extens comentari! Comparteixo el que dius, aquest aspecte cultural es comenta i és ben cert. Tocar és fer salut, i tant, no tinc cap dubte, transmet vida!

Salutacions a tots! I a veure si complim més aquest desig de fer més abraçades i mostrar-nos més el nostre contacte afectiu.

Audrey ha dit...

M'ha agradat molt aquesta entrada, el contacte és tan necessari, una carícia per l'ànima. Cadascú en la seva mesura...

Abraçada!

GEMMA ha dit...

Abraçada Audrey!