dimecres, 7 de març de 2012

Aportar

Era un home de poques paraules; els seus comentaris eren com un llamp: justos, vius, profunds. Si intervenia en determinada qüestió, a l'acte es veia com la discussió feia un pas endavant. Hi aportava fets; escoltar-lo era un plaer.


Hi ha persones que es fan escoltar, que coloregen l'intel.lecte a partir de les seves paraules ben argumentades, aportant mots enriquits de matissos i tonalitats.

(Text extret del llibre que m'ocupa aquests dies, El roig i el negre de Stendhal.)

9 comentaris:

Clidice ha dit...

Una ocupació immillorable la d'El roig i el negre, potser la millor novel·la mai escrita, o això diuen :)

XeXu ha dit...

Però compte. Realment hi ha persones així, però alguns només fan veure que són així. M'he trobat almenys un cas, algú que al principi em va sorprendre gratament, però que he acabat descobrint que és un bocamoll.

lolita lagarto ha dit...

quin gust.. preparada per escoltar!:)

fanal blau ha dit...

I què important saber fer-ho!
I què bonic escoltar!

Un petó, bonica! :)

Eduard ha dit...

Stendhal... Magnífic pou per engruixir el nostre cabal de coneixement sobre elshomes. I les dones, és clar.
Crec que cada cop queden menys homes que es facin escoltar, com dius. I no perquè cada cop siguin més rars, sinó perquè cada cop és més difícil que la gent s'avingui a escoltar. Crec que, dissortadament, les imatges televisives de pseudodebats on tothom crida i ningú no escolta, són més indicatives d'allà on anem.

Bé, no vull ser negatiu, amb els comentaris que em precedeixen sembla que exagero molt!
Suposo que és qüestió d'adaptar-se i saber com fer-ho per adaptar les formes al que exigeix l'entorn aquest agitat on vivim.

Helena Bonals ha dit...

Aquesta paraula, aportar, la fas servir molt sovint, tinc el privilegi que me l'hagis aplicat a mi algun cop.

La persona que més m'agrada d'escoltar és el meu pare, té opinió per tot, i sempre es distingeix dels altres.

maijo ha dit...

Que bonic aquest text! M'agradaria conéixer a l'home en qüestió i, m'agafen ganes de llegir el llibre. La fotografia li dóna tots els matisos al text. Una abraçada.

novesflors ha dit...

No sé si hi ha moltes persones predisposades a escoltar matisos i tonalitats o si la gent només s'escolta els colors cridaners que ho envaeixen gairebé tot.

GEMMA ha dit...

Montserrat, a mi m'ha anat agradant cada cop més a mida que passava les pàgines, és un reflex ben narrat de certs comportaments socials.

Xexu, allà elles, oi?

Lolita lagarto, d'un gust exquisit!

Si Marta, és una habilitat envejable i ser-ne oient un regal auditiu.

Eduard, el que es tracta és intentar ser-ne un bon exemple, no et sembla?

Helena, aportar, enriquir-se com a persona, créixer, aprendre... són part dels meus referents actius. per cert, encara no he llegit res del teu pare, a veure quan tinc el plaer de fer-ho.

Maijo, si, hi ha homes que poder coneixer'ls seria del tot brillant!

Novesflors, si, però jo penso que no ens hem de fixar en els que fallen, sinó unir-nos a aquells que ens agraden el que fan per ser-ne més i encomanar-ho a la resta.

Salutacions macos, bon dia de dmarts!!