dilluns, 27 de febrer de 2012

Okupa

Cohabita dins meu
i la tos n'és aliada.


Fins quan hi seràs, refredat?
És per organitzar-me.

8 comentaris:

XeXu ha dit...

Aviat segur, que ja ve la primavera. Marxarà per deixar espai a les al·lèrgies.

novesflors ha dit...

Malgrat el teu hoste no convidat mantens un bon tarannà :)

Helena Bonals ha dit...

Un refredat és com un dia de pluja. Hi hem de comptar.

joan gasull ha dit...

quan marxi que passi per casa a buscar el meu i marxin junts

maijo ha dit...

M'has fet riure... No desesperis, però alimenta't bé que això ho has de matar. Una abraçada carregada d'esperança.

Eduard ha dit...

Crec que la tos és la teva aliada, igual que la mucositat, la febre... tot són manifetsacions de la lluita del teu cos contra l'indesitjable okupa. I tard o d'hora guanyarà el cos, de ben segur...

Rachel ha dit...

Hehehe! el meu ha durat una setmana ben bona. Ara queda la tos, encara...però és bo mantenir aquest punt d'humor, encara en els moments en què "els bitxus" ens fan la guitza.

Espero ja estiguis millor!

GEMMA ha dit...

Haig de dir que encara visc okupada de tos i mocositats.

SALUT, en majúscula, per a tots!