dimecres, 15 de febrer de 2012

Cortines

Quin dia més maco que fa avui.

Fotografio les cortines que tinc al finestral, el pas de la llum es manifesta com a protagonista d'aquest desplegable mur, i em venen al cap altres denominacions: ones separadisses, acordeó silenciat, translucidesa tèxtil...


I a tu, què et suggereixen?

5 comentaris:

XeXu ha dit...

A mi em suggereix que a fora al carrer avui s'està bé, ni rastre del fred, i això vol dir que l'hivern està en perill d'extinció, cosa que no m'agrada massa...

maijo ha dit...

Quines cortines més maques, semblen les darreres pàgines d'un llibre, quan el final ja mig s'adivina.
Un petonet.

juan gasull ha dit...

una ullada de sol i els nostres ànims creen tot tipus d'esdeveniments

Helena Bonals ha dit...

L'opacitat, la transitivitat d'un poema, d'una metàfora, a través dels quals qual passa la llum de la poesia.

GEMMA ha dit...

Si Xexu, avui pensava en el què dius, però a mi m'agrada que el sol es tigui molt més present, de fet la primavera m'encanta.

Maijo, m'agrada aquest símil. Petonet!

Si, Joan, el sol ens encén la nosra llum interna, i aleshores tot ho acostumem a veure millor, almenys jo sí.

Helena, si, com és deixar entreveure, interpretar, deduir... Què faria la poesia sense metàfores?

Salutacions a tots!