Un espectacle ple d'art, destresa, intrèpida, elegància, acrobàcia, dansa, cant, móns imaginaris... increibles.
Encantadora càlidesa llumínica plena de moviment volàtil. Màgica presència d'àgils colors i ales de cotó. Ventall de sons onírics i veus angèliques. Espai plàstic banyat d'imatges meditatives i salts poètics omplen una gegantina carpa blanca.
Un convit d'hàbil diversió i alegre virtuositat, recollit per un públic abstret en un ball expressiu d'al.lucinació i de sorpresa.
El canadenc Guy Laliberté és el fundador d'aquesta multinacional circense.
8 comentaris:
Jo d'aquests salts tan divertits i esbojarrats com eren, en duc una bona cicatriu! ja se sap, a les cases on erem colla...:)
Celebro que l'hagis disfrutat l'espectacle!
Una bonica estrena de setmana, Gemma!
No he tingut l'oportunitat de veure'ls en directe, però les imatges que he vist per la tele dels diversos espectacles que han fet em convencen de que aquí hi ha una gran feina, aquesta gent es dedica a fer productes d'altíssima qualitat en un món que semblava condemnat a passar a la història.
com en Xexu sempre he vist els seus espectacles per la tele, però si que recordo amb enyorança les guerres de coixins!! Quins dissabtes al matí!!
Tinc moltes ganes d'anar algun dia a veure El circ du Soleil. Vaig entrar a la seva web, i em trobo que, com a quasi bé tots els tetatres, les persones q anem amb cadira de rodes no podem escollir on col.locar-nos, i normalment sol ser a la part + cara... A més, només hi podeu accedir la persona en qüestió i un acompanyant. I jo sempre em pregunto, què passa que les persones q nem amb cadira de rodes no podem anar amb una colla al circ o al teatre?
En fi, m'encantaria veure aquest espectacle de móns imaginaris en directe, però no ho sé pas...em sap greu, q a la fi, sigui com la resta de teatres.
Jo recordo els crits dels adults quan ens sentien saltar damunt dels matalassos......Sort que no arribavem a saltar el que salten aquests...
M'agradaria veure'ls, i més després de llegir aquest post. Hola, guapa! Petonets.
Tenia unes invitacions i vaig aprofitar l'oportunitat d'anar-hi!
Va valdre moltíssim la pena.
Petons acrobàtics per a tots!
Per cert Rachel, em sap greu això que et passa, ja has provat de comentar aquesta mancança als qui podrien resoldre-ho? Petons!
Publica un comentari